Glasonia, història d'una volva de neu

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Una volva de neu em va contar, que mentre queia poc a poc i suaument del nigul sense conèixer quin seria el seu futur, que anava gaudint d'un viatge ignot, desconegut.
Tenia una mica de por i malgrat tot, anava observant durant el seu descens: Rius, mars, deserts, flors de milers de colors, aus que volaven i omplien el cel amb el seu planejar majestuós. Niguls fugissers que es desfeien com si fossin bocinets de cotó i s'esfilegassaven creant milers de formes. D'altres, el sol els traspassava i creaven un art de set colors preciós. La contemplació d'aquestes meravelles li feu oblidar momentàniament la por.
Havia vist moltes altres volves unides a les grans glaceres. Seria el seu lloc on ella aniria i es convertiria en una part ínfima però important d'aquella gran massa de gel? Ho ignorava completament i s'imaginava els milers de volves i els milers d'anys per formar aquelles masses gelades i blanques, que quan es desfeien de la glacera mare, anaven surant pel gran oceà, fins arribar a fondre-se'n i retornar al seu estat d'aigua.
Podria esser que ella formés part d'un gran banc de gel que surava visitant moltes costes de parts d'un món desconegut. Ella venia del cel, on els niguls carregats de petites gotetes d'aigua s'estaven congelant pel fred i llavors pel seu pes, queien surant dins l'aire sense saber a on arribarien.
Amigues havien estat engalanades per un Arc de Sant Martí creant una simfonia de colors que s'executava en un silenci ple de música. Cada volva era única i diferent, però totes formaven una gran unitat sense fissures. El desconeixement del que s'anirien trobant, feien el viatge més interessant i més maco. Tal volta un poc agosarat però així és la vida.
De moment Glasonia, no en tenia cap de resposta. Cap volva havia tornat del lloc on havia caigut i si ho havia fet era en una forma desconeguda: aigua, petites gotes d'aigua que esperaven el seu torn per a gelar-se i tot i això, sinó es convertien abans en pluja i a tornar baixar. Cap on? Per formar el que?. Pistes de neu on agosarats humans descendien en uns ormejos que els hi deien esquis o trineus?. O formarien part d'aquella ciutat del gel on artistes escultors, amb màquines, escarpares, martells, esculpien autèntiques meravelles: Palaus, palomes, dragons, pagodes xineses i tot una meravella d'escultures que s'anirien fonent fins a transformar-se en aigua una altra vegada?
Mils, cent mils, milions de volves, flocs de neu, flòbies, queien juntes formant una immensa cortina blanca, cada una al seu ritme sense preses, surant en l'aire fins a fer una catifa blanca que embolcallava la terra.
A Glasonia, li havien contat que era el cicle de la vida. I ella no ho acabava de comprendre.
Deien: Descens, arribes a terra et converteixes en petites gotetes d'aigua, et tornes a evaporar debut a la calor del sol, i ets molt bullangosa, tornes surar i aquesta vegada és a la inversa, vas pujant cap a dalt, cap al cel, d'on partires, tornant a convertir-te en nigul i quan fa molt de fred tornes a transformar-te o en pluja o en volva, floc o flòbia.
No ho entenia. Tal volta era la seva manera de fer la vida, una vida infinita que creava.
Perquè ens havien dit que l'aigua, nosaltres, petites gotes sense cap mena de força , a no esser que ens justéssim moltes i ho aneguéssim tot , érem creadores de vida si quèiem bé, sense fer estralls o de mort si ens justàvem moltes i quèiem molt aviat i amb molta força.
Nosaltres les volves, que podíem cobrir muntanyes i sepultar pobles.
Nosaltres les volves que podíem esser emprades per divertiment per esquiar o caure en allaus provocant mort i destrucció.
No podria creure Glasonia, que juntes tinguéssim tant de poder: de vida i de mort.
Però veritablement el tenien?
Retornàvem a convertir-nos en nigul sens recordar les històries de les nostres experiències. Passàvem d'un estat a l'altre sense tenir consciència i cada una de les experiències seguia formant part d'un tot que mai comprendríem, però que tampoc ens plantejàvem.
Quan ens tornéssim en unes petites gotes d'aigua, quan ens fonguéssim, seria això una petita mort o no?
Retornaríem a la vida d'una altra manera? Realment, moríem mai; o vivíem per sempre en distints estats, ara volva, floc o flòbia, més tard petites gotes d'aigua, més endavant vapor, i després en nigul, per retornar a convertir-nos en pluja o neu?
Glasonia ja estava a punt de tocar terra. Va caure sobre la mà de Llúcia, una nina que veia la neu per primera vegada. Va sentir com els seus ulls la descobrien i va sentir la calentor de la pell de la mà, una sensació que mai oblidaria. I després es va anar fonent sense cap tipus de por. Havia descobert la carícia.

Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • És un conte molt bell, Josep[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 23-10-2010 | Valoració: 10

    Les preguntes que es fa Glasonia són preguntes que d'una manera similar em sembla que es fa tothom. Els infants, sobretot, poden trobar en Glasonia algú com ells que es pregunten què deu ser la vida.
    És molt bonic el viatge suau, avall i avall, que fa Glasonia. I el final és bellíssim.

  • Esplèndid![Ofensiu]
    brins | 17-09-2010 | Valoració: 10

    Un conte amb llenguatge ric i acurat, però planer alhora.

    La personificació que atorgues a la volva és preciosa i l'explicació del seu recorregut per la terra, una veritable lliçó de didàctica.

    El final, també, bellíssim.

    Moltes felicitats!

    Pilar

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!