Cercador
GLANDIÓS 2
Un relat de: BonhomiaGLANDIÓS 2
M'han robat el cotxe i m'he fotut histèric, he intentat no violentar a ningú, però unes quantes dones grans se m'han posat frenètiques amb la meva espantadissa i subsegüent truculència. Després de calmar-me, he pensat: avui que m'he quedat impotent se me'n refot aquella quincalla acabada, que ja en tinc prou amb la meva i a les comissaries no tornen a fer ejacular, fent-se palles o el que sigui.
He reposat a la vorera i he decidit caminar i mirar, o sigui seguir: no em vull quedar així, impotent de per vida als quaranta-cinc. De fet és de matí i no busco cap discoteca ni em fa falta, em sembla que caminar i guaitar cossos femenins que atrauen és la meva capritxosa ( amb molta de raó ) ambició. Vull fer ressucitar el meu ex-glandiós i que se'n vagi a la merda aquesta puta depressió que se m'ha tirat a sobre de mal dematí.
Començo a caminar... ep! Un gran cul! La dona deu rondar els trenta, i jo sempre he gaudit d'un aspecte jovenívol, així, doncs, que la segueixo.
Ara em trobo en un supermercat, dissimulant. Per a acabar de dissimular, m'he comprat un pera quan la dona sortia... i m'he adonat que... bé, que li espio el darrere i l'estic seguint... déu meu... quina vergonya... a més em somriu amb complicitat... uiuiui... que la cosa va per calenta... ella m'ho podrà ressucitar? ...
M'han robat el cotxe i m'he fotut histèric, he intentat no violentar a ningú, però unes quantes dones grans se m'han posat frenètiques amb la meva espantadissa i subsegüent truculència. Després de calmar-me, he pensat: avui que m'he quedat impotent se me'n refot aquella quincalla acabada, que ja en tinc prou amb la meva i a les comissaries no tornen a fer ejacular, fent-se palles o el que sigui.
He reposat a la vorera i he decidit caminar i mirar, o sigui seguir: no em vull quedar així, impotent de per vida als quaranta-cinc. De fet és de matí i no busco cap discoteca ni em fa falta, em sembla que caminar i guaitar cossos femenins que atrauen és la meva capritxosa ( amb molta de raó ) ambició. Vull fer ressucitar el meu ex-glandiós i que se'n vagi a la merda aquesta puta depressió que se m'ha tirat a sobre de mal dematí.
Començo a caminar... ep! Un gran cul! La dona deu rondar els trenta, i jo sempre he gaudit d'un aspecte jovenívol, així, doncs, que la segueixo.
Ara em trobo en un supermercat, dissimulant. Per a acabar de dissimular, m'he comprat un pera quan la dona sortia... i m'he adonat que... bé, que li espio el darrere i l'estic seguint... déu meu... quina vergonya... a més em somriu amb complicitat... uiuiui... que la cosa va per calenta... ella m'ho podrà ressucitar? ...
Comentaris
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 07-10-2015 | Valoració: 10
Com sempre original
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514756 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA