girona m'enamora

Un relat de: Paula Przybylowicz

Goig en cada racó d’aquest petit somni.
I en sóc presa, d’aquest desig incessant.
Rere muralles d’història va avançant
Orquestra de viva irreal fantasia.
No en serà mai remei de follia, car
Arribats de tot arreu va enamorant.

Me’n ha robat el cor la bella fetillera!

EN veure-la caigué presa al instant.
No em deixà triar i com l’espina en carn
Al fons se’m quedà clavada per sempre.
Me’n serà princesa aimada fins la mort, quan
Odorant perfum de rosa continuarà
Restant l’amant dins mon cor,
Apagant la vida a una vella enamorada.

Comentaris

  • Caram...[Ofensiu]
    Annalls | 01-02-2013 | Valoració: 10

    ...no tens comentaris perquè encara no t'havien descobert. Nena em trec el barret!!
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

25 Relats

67 Comentaris

10739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula