Gira-sol

Un relat de: Tiamat

El cd deixava de girar. Les piles suaven de mala manera. Ell, també tot suat, obria la tapa del discman i amb els dits impedia que s'aturés del tot, fent-li donar voltes i més voltes, amb els ulls inflats i remugant venjança entre dents. Sempre acabava marejant-se i s'estampava contra el terra. Si queia panxa avall, es girava panxa amunt. Si queia panxa amunt, es quedava en aquella posició. Llavors es descordava els pantalons i pixava enlaire, fent un arc, per sota del qual hi passaven formigues. Aquella tarda però, enlloc de perdre la dignitat, havia perdut tres dents i, amb les mans plenes de sang, li costava més i més fer girar el disc. Es va mossegar les ungles, nerviós. Va escopir una mica més de venjança. Abans, però, un traguet d'anís. I es va tornar a posar dret, a enxufar de nou la música, els quatre hits que s'havia aconseguit baixar d'internet i que mai a la vida s'aprendria, perquè no se'ls escoltava. Una mica més d'anís, per justificar la pèrdua de memòria. Més pixera. Exhaust, va posar la mà per davant del raig que queia sobre els seus peus descalços. Era calent. Es va passar els dits humits pels llavis. El van trucar. Mentre s'eixugava contra els pantalons, la trucada li xiuxiuejava que havia de marxar d'allà. I corria i corria, i no s'aturava, i passaven les hores i les piles del discman s'acabaven. Ell queia a terra, creient-se marejat de tant voler fer girar el cd, buscant les dents cada cop que es trobava de cara a la vorera, i deixant que les formigues entressin dins seu. La seva pròpia pixarada li mullava la galta. S'aixecava amarat, i bebia alcohol per oblidar, però es moria, tenia els dits pràcticament menjats de tan rosegar-se les ungles, i no podia evitar arrencar a córrer de dolor, emportant-se per davant arbres i persones, topar amb borratxos estirats al carrer, col·leccionistes de formigues i venedors de piles, i ensopegava amb les pedres que trobava, i queia i es feia mal. I el cd, que ja no girava. Les piles s'havien acabat, i el cd no girava i els seus dits mutilats i humits no tenien força per fer-lo girar.

Comentaris

  • Guapo. [Ofensiu]
    AnNna | 25-10-2004 | Valoració: 10

    Paranoic, sense sentit, però divertit. T'enganxa perquè no entens el que passa, jeje. Esteu realment bojos.
    Vinga, adéu!!!

  • Mira, saps què?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 24-10-2004 | Valoració: 10

    Et poso un 10. I no per res, sinó perquè està molt i molt ben redactat. No sé com us repartiu "la feina" tu i en Cesk (missatge per a en Cesk: quan pugui comentaré algun altre relat teu; de moment deixo descansar les neurones), però aquest relat, amb les encertades observacions fetes per en BARBABLAVA a les quals m'adscric, és una descripció excel·lent... d'un ambient nauseabund. I és que potser aquest és el problema: una cosa és la imatge i l'altra són els colors. Una cosa és el missatge i l'altra les paraules que, lligades les unes amb les altres, diuen aquest missatge. I en aquest relat més que en d'altres deixes ben clar que segons què no s'ha de barrejar. Perquè les barreges poden enterbolir l'autèntica qualitat de l'obra, que no s'ha de mesurar amb caràcter general per allò descrit (dic amb "caràcter general" perquè sempre hi haurà continguts execrables d'estil per exemple racista o xenòfob que no poden veure's amparats per l'argument que exposo). I a més a més d'enterbolir-ne la qualitat, les barreges poden ser francament indigestes ;-)
    Una abraçada, noia, i fins la propera!

    Vicenç

  • Almenys gira-sol i no es deixa portar per la corrent dels altres...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 24-10-2004

    No sé per què, però m'ha agradat. Vull dir que no li he trobat un sentit clar, ni sé si el té, però mentre ho llegia, pensava: m'agrada.
    Potser es tracta del retrat d'un boig, o d'un alcohòlic, o potser de mi o algú altre en una nit d'alcoholisme o en una tarda avorrida de moments baixos. Potser és que l'autora ja no té piles i necessita noves fonts d'energia.
    O potser és un avís que ens diu que cal anar canviant de posició, que cal moure's per poder gaudir del sol...
    Potser no és res d'això o potser sóc jo que estic a les últimes; però m'ha afectat.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679765 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.