GHOST IN TRANSLATION

Un relat de: Israel Satienz
Senyores i senyors...
els parla la veu en off.
Posin mans i crispetes
on les pugui veure
i no facin cap soroll en fals.

A continuació els oferirem
un curtmetratge multipremiat
en festivals de tot el món
a tres quilòmetres a la rodona.

El podran seguir en català
o seguir-lo sense ser vistos
amb unes ulleres d’invisibilitat
que trobaran sota els seients
senars i múltiples de tres.
En cas d’emergència també
disposem d’armilles salvavides
i d’una farmaciola d’últims auxilis,
per si el guió se’ls ennuega.

Perquè sembli més seriós,
hem inclòs pel mateix preu,
uns subtítols blancs en castellà,
escrits amb Times New Roman.
La banda sonora ha estat del tot
insonoritzada pel prestigiós
compositor de grans silencis,
el japonès Miyavi Mutsuhiro,
mort abans de començar-la.

Els preguem que encenguin
els telèfons mòbils per donar
la màxima cobertura al film
i que tanquin l’ull esquerre
per no perdre’s cap “dretall”.

Qualsevol cosa que necessitin,
no dubtin en cridar ben fort
a l’acomodador invident
o al domador de nens pesats
o trucar al cent dotze (112)
o també al u, u, dos (112)
i preguntar pel Ramonet
de Can Cridòries.

Al club “El Setè Cel” d’aquí al costat,
podran comprar estupefaents
per amenitzar-los eixes palles
que amb bona traça es facin
a dins mateix del cine ix.
Res més, ara els deixem tranquils
amb el setè art, al darrer dia
de la setmana heptòpoda.
Ens tornarem a veure al setè
replà, abans que l’ensopit gat
es precipiti amb la setena vida
en l’asfalt de la setena avinguda,
sense que ningú l’empenyi
a traïció per darrera vegada.

La pantalla Dolby Surround,
Universal i Movierecord,
s’obre del negre al primer pla
d’una parella encantadora,
mirant-se l’un a l’altre
de cap per avall, penjats
a d’alt d’un precipici...,
i el títol cau com un prepuci,
sorprenent-nos de sobte
entre els crèdits inicials,
fins que comença a rodar
ja la cosa, en ferm i de veritat:

- T’estimo.
(Te quiero.)

- Això els ho diràs a totes.
(Eso se lo dirás a todas.)

- És cert, els ho dic a totes.
(Es cierto, se lo digo a todas.)

- Veus...
(Voces)

- Deixa’m explicar-t’ho.
(Voces)

- Ets un malparit.
(Voces)

- La veritat és que sóc poeta.
(Voces que son luz en la tiniebla.)

- Oh amor, jo també sóc poeta!
(¡Oh amor, yo también soy poeta!)

- Això els ho diràs a tots.
(Eso se lo dirás a todos.)

- És cert, els ho dic a tots.
(Es cierto, se lo digo a todos.)

- Veus...
(Voces)

- Deixa’m explicar-t’ho.
(Voces)

- Ets una malparida.
(Voces)

- La veritat es que ambdós som un parell d’idiotes.
(La verdad es que ambos somos un par de idiotas.)

- És cert, estem fets l’un per a l’altre.
(Es cierto, estamos hechos el uno para el otro.)

- Diguem-ho a tothom ara mateix!
(¡Digámoslo a todo el mundo ahora mismo!)

- Som uns idiotes enamorats!
(¡Somos unos idiotas enamorados!)

- Veus que som llum en la tenebra?
(¿Voces que son luz en la tiniebla?)

Suau fos a negre... i el ressò
final d’aquesta inquietant frase
resta flotant en l’aire de la sala,
com volent-se quedar per sempre
habitant entre tots nosaltres.


THE END

Comentaris

  • Ei gràcies pels teus comentaris...[Ofensiu]
    llamp! | 17-02-2017


    ... veig que ets força original a l'hora d'escriure poesia.

    Una salutació.




    llamp!

  • Poestafador[Ofensiu]
    Israel Satienz | 28-12-2016

    En realitat... és un poema mediocre, com la majoria dels que faig, però s’intenta fer l’interessant amb quatre pinzellades típiques de la tècnica publicitària, que sempre resulten efectistes i juguen amb la percepció de la gent, amb una mica de mala baba manipuladora. Però bé, res que no formi part de l’entramat emocional de persuasions i dissuasions que acompanya tota conducta humana. El cas és inquietar consciències, experimentant i exprimint l’art del tipus que un creu que sap fer (ni que s’autoenganyi), per això, si intentés fer un altra cosa, ja no seria jo. Així que m’afalaga que almenys, tu hagis pensat que tinc quelcom de diferent que et ve de gust tastar. Doncs... Montses gràcies.

  • Montseblanc | 21-12-2016

    I pel treball ens comentem tots dos simultàniament... Això no pot ser bo... Deu ser culpa de la contaminació...

  • Poeta[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-12-2016 | Valoració: 10

    No he conegut mai ningú amb un cervell com el teu. I em sap greu no tenir la suficient capacitat per captar tots els matisos del que escrius...
    Surrealista. És el que m’ha vingut al cap quan t’he llegit. I he rigut, però també m’he inquietat per si no acabava d’entendre el que vols transmetre.
    El que em sembla més important de tot és l’error en la traducció que emparella les dues sentències claus del teu escrit:
    “- La veritat és que sóc poeta.
    (Voces que son luz en la tiniebla.)”
    I saps quina sensació m’ha quedat? Que totes les lletres eren palla i fullaraca, per posar-nos davant dels ulls, les úniques paraules que t’importaven, dir que ets poeta i que els versos (de tots) són llum entre tanta negror que ens envolta, tot aquest “sense sentit” de normes, instruccions, regles (ovelles al ramat)... I entremig la poesia i el poeta. Com un anacronisme, com una verdolaga que creix en una vorera esquerdada per la que passen milers de peus anònims que no la veuen... Però ella floreix igualment...
    Un món tan deteriorat en que les pel•lícules que parlen de poesia es projecten a cinemes ix, un món tan perdut en que per parlar de poesia i fer un crit d’angoixa has de dissimular con si fos un error de traducció...
    Ara diguem que no, que anava de sexe i prepucis que cauen... jajaja.
    Ets massa brillant per a mi, m’enlluernes i potser no veig el que haig de veure...
    Per cert, bones festes, Israel, que les pampallugues de colors que tant t’agraden t’acompanyin junt amb les nadales a tot volum, i que no et faltin els torrons i els polvo-rons jajaja.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: