Getsòfila

Un nom molt florit l'escollit per aquesta nou-nada...La Gypshofila, de la mena paniculata, que en botànica vol dir "amic del guix" i que també rep altres noms populars com: núvol de núvia, il·lusió de núvia o vel de núvia. És una planta-flor que no pocs anys jo havia collit per a dur a vendre, en paneres curulles fins a dalt, i que eren feixugues com un mort, al Mercat de les flors de matinada. Recordo que per la seva alçada i la meva posició d'esquena vinclada...,em pessigollejava el nas fins fer-me-lo enrojolar i provocar més d'un esternut... Llegir-te,amb tot aquesta diadema de flors que anomenes, em fas retornar a una època de la meva adolescència, joventut i part de la maduresa en flor ... I és que, el cor em diu, que tostemps seràs neneta perenne! Per això, no t'alça cap especial passió, com deixes palès en un comentari teu, els relats amb revolts de caire pornogràfic. Nogensmenys... Ficaria la mà al foc que si que pots poncellar, molt i força, llegint alguns dels meus poemes més florits. Ací tens uns quants on triar...Pètals, Pol·len, Col, St. Ives, Rainbow, Flor d'ibiscus, Menhirs, Veramor i Menhirs!, collits exprés per a Tutouchyourbottom. Bona flairada, Nil.

Uuummm vinc de llegir dos relats en que hi havia un zombi amb una mà amputada; a l’altre, un munt de cucs i un cadàver; i un poema també amb cucs i misèria. Em calia ara un relat com el teu, que em dibuixa imatges precioses. Flors de noms que en pronunciar-los produeixen plaer i una pluja final barrejant el lila, el safrà i el fúcsia. Ho he vist i t’ho agraeixo. Llarga vida a la Getsòfila!