Gestació

Un relat de: mar - montse assens

Era indefugible, havia de nàixer després de tant temps de gestació. Es va fer esperar, però.

Intentà obrir els ulls, mes quelcom l'oprimia amb força i li ho impedia fer. Tenia les mans immobilitzades a l'esquena. Qualsevol moviment que fes per deslliurar-se del jou, li provocava una fiblada de dolor que la deixava garratibada. No sabia on era ni que li estava passant. Tot just començava a prendre consciència del lloc i del moment. Incapaç d'entendre res de res, dins aquell silenci abismal, dins aquella foscor tenebrosa, s'anava corprenent a poc a poc. L'angoixa s'apoderava d'ella, mentre una força estranya i amical l'estirava per fer-la sortir.

Un fràgil tel la separava del món. Un últim esforç, tan sols un impuls final i ja seria lliure. Tothom clamava per ella, i era així com sentia que la volíem, que la desitjàvem abraçar.

Com una eclosió de vida que despunta a l'alba, finalment nasqué la nostra petita Esperança, eixerida i plena de vida.

Arenys de Munt, 13 de setembre de 2009





Relat per a participar al Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2014-2015 "El cicle de la vida" i que al novembre el tema és: "naixement"

Comentaris

  • Esperança, sempre![Ofensiu]
    Materile | 22-11-2014 | Valoració: 10

    És un relat molt dolç que descrius perfectament aquest trajecte que culmina amb el naixement. Saps jugar molt bé amb la descripció. Un relat molt ben tramat.
    Una abraçada,
    Materile

  • mar - montse assens | 15-11-2014

    La meva néta Andrea avui fa un mes que va nàixer i realment és una esperança de futur. Moltes gràcies a tots tres per les felicitacions!!!
    Però ja veig que el meu relat no és gaire bo, ja que no he sabut transmetre el que volia dir...(catxis!) Tal com m'insinua l'Edgar, aquesta és una altra esperança, una que es va fent gran dins nostre des del dia que va nàixer...
    Una abraçada ben gran!
    vaig a fer una volta pels vostres relats...

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 15-11-2014

    Un relat molt viscut ple d'emoció, tendresa. Emana una dolçor especial que tan sols qui ho ha viscut pot sentir-ho amb tota la seva intensitat.
    Enhorabona Àvia

  • Com li agradarà![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-11-2014

    Com li agradarà a l'Esperança llegir això d'aquí uns anys! Felicitats àvia!

  • Esperança[Ofensiu]

    És això el que necessitem: esperança. I és que sembla que en aquests temps tot va malament. Però, com en la caixa de Pandora, l'esperança és l'últim que queda, sense ella no som res. Un relat fantàstic, on descrius de manera magistral, precisment, la gestació de l'Esperança. Esperança com a nom o va més enllà? ;) Felicitats Montse :)
    Edgar