Gestació

Un relat de: maria bonafont giménez




GESTACIÓ


Jo visc dins la placenta d’un gran món,
i he florit de molècula engendrada.
sóc l’ hereu d’aquell “Quantum” tan pregon...
i en el si de la terra faig estada,

mentre xuclo la saba i el batec
d’un cordó umbilical ple de misteri,
on les llunes, com fades, frec a frec,
van teixint, amb el temps, vels d’encanteri.

I navego amb deler, sense neguits,
dins l’amniòtic oceà daurat,
tot desplegant les veles dels sentits

amb la mort i la vida al meu costat.
Sadollada d’albades i de nits
naixeré ja per fi en la immensitat!






Comentaris

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 01-05-2012 | Valoració: 10

    Magnífic poema, Maria. Combina deliciosament el fet de ser planer, fàcilment comprensible, amb un llenguatge ric i culte que et serveix per expressar imatges evocadores.

  • Bell sonet[Ofensiu]
    joanalvol | 09-10-2011 | Valoració: 10

    dedicat a la gestació. Qui sap cercar, troba poesia en qualsevol cosa que forma part de la misteriosa vida. És un poema encertat i commou.
    Una forta abaraçada
    Joanalvol