Gertrudis i l'arbre de les mongetes

Laia, ja t'ho he dit hem trencat i prou. I dient aixo tanca la porta i marxa.
A casa la Gertrudis les llagrimes li fluien dels seus ulls com fonts. Sentia una mena d'ofec al pit, pero amb determinacio agafa l caixa de galetes Birba de metall, hi entafona un mocador, deu monedes de plata de Amadeo de Savoia i un anell amb una pedra verda, sense llegir tambe hi agegi la carta, no la volgue llegir cap mes vegada, perque?. Ho deia clarament la deixava per ser pobre, ser lectora i ser poca cosa i li enviava deu monedes perque es compres alguna cosa maca.
Que s' ha cregut el bretol!!!. Ella no es cap senyoreta Havisham, no. Ella tirara endevant, maleit sigui el dia que el va coneixer i estimar. Aixo no es fa!!
Diu que llegeixo massa i la meva mare era bruixa perque coneixia les plantes remeieres, quin poca solta.
I amb una revolada agafa una aixade del seu pare al Cel sia, i amb la caixa a les mans cap al jardi.
Feu un clot fondo i enterra la caixeta. Menyres ho feia llagrimes ja de rabia li queien per les galtes.
Al dia seguent era Sant Lluc i compra un arbre, no volgue saver el nom, El mes barat i resistent va demanar, i el planta a un pam de la caixeta, aixi sabre on es, es digue.
Ja no plorava. I amb mala baba digue.
Pau, aqui queda el teu record, que maleits siguis, sols seras aixo un record i res mes , era jo que era massa bona per tu.
Pero aixo es un secret que mai ha de saver ningur mentres visqui, un cop morta si a la familia i ha una persona digne de saver l'historia, ja trovare la manera de dirli que cavi sota l' arbre.
El planço arrela i es feu un arbre gran i amb sorpresa veie que el seu fruit era allargat com una tavella de mongeta tendre.
Ves es digue, sera L 'arbre de les mongetes.