Gerónimo

Un relat de: pixa-pins
Gerónimo

Aquest indi d’aspecte inofensiu
i mirada vivaç,
octogenari,
amb la cara solcada per arrugues
i el cor desballestat per la desgràcia
és exhibit, talment com una bèstia
o una atracció de fira. Ja ningú
tremola davant d’ell i fins i tot
les criatures li perden el respecte.
Però no fa tant de temps que aquest ancià
era el pitjor malson dels rostres pàl.lids.
D’ençà que l’home blanc, sense motiu
havia assassinat la seva esposa
i els seus tres fills, deixant la seva tribu
sembrada de cadàvers innocents,
buscava la venjança amb el coratge
d’un orgullós apatxe xiricaua.
Ombra del que va ser,
veieu-lo ara:
domesticat, tancat a una reserva,
abaixa el cap i viu de les almoines.
Mireu-lo bé. Ja és vell. Es diu Gerónimo
i en els seus ulls encara hi persisteix,
tossudament, la dignitat d’un poble.

Comentaris

  • Recordo[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-01-2013

    Haver-lo llegit ja fa temps i em va agradar molt. Avui , en tornar a fer-ho ,crec que mereix estar entre els meus preferits.
    És suggeridora la figura d'aquest home que, malgrat la vellesa , conserva la dignitat .
    Felicitats i feliç any nou !

  • Gràcies[Ofensiu]
    pixa-pins | 27-06-2012

    Gràcies, Carles Ferran, per les teves paraules. Fa poc que estic en aquesta pàgina, però veig que hi escriu gent molt interessant.

    El poema pertany a una sèrie que estic fent sobre personatges històrics.

    Si vols llegir més poemes meus, tinc una web amb poemes en català i en castellà:

    http://desomedi.wix.com/ricarddesola





  • Grans poemes[Ofensiu]
    Carles Ferran | 27-06-2012

    Has penjat una selecció de poemes a quin més sorprenent i engrescador. Ja t’havia comentat el teu “Elogi dels barbarismes”, i he seguit pendent de la teva producció, sempre aparentment senzilla però amb un transfons divers i treballat. Ets un dels poetes de RC més interessant i suggeridor.