Geòrgia, pàtria de negocis bruts

El somni es reflecteix en totes les esferes;
el somni real, la realitat.
Però a vegades aquest somni és tan complex
que el convertim en guerra.

Un plor de protesta pels nens i la gent de Geòrgia.
Un plor de totes i tots, reivindicant els seus drets.
Però els polítics no ens faran cas i els innocents moriran,
en la cripta del malson més terrible que ells els hi estan proporcionant.

Mentre es celebren uns Jocs Olímpics de vergonya,
a la O.N.U. tampoc li importa la guerra.
Perque maten i provoquen l'horror més miserable només per diners.
Els polítics menteixen, i dominen els mitjans de comunicació.
Per tant, no ens hem de creure per res del món aquests mitjans,
que també són un gran negoci.

Recordeu que per cada nena i nen que mor,
ells ens venen les seves llàgrimes,
mentre somriuen satisfets.

A tu,
que no et puc parlar,
perque ets morta o mort,
et ploro.

Però aquest plor i totes les llàgrimes que es vessen
fan riure als polítics, als mitjans de comunicació i demés infectes negocis.

Si algú plora,
que sàpiga que no serveix per a res.
Però que no faci cas del que li diuen a la tele,
a la ràdio o al que escolti.
Que senti la ràbia interior de no poder fer res,
i llavors comprendrà que no pot fer res
perque estem en mans de polítics i de peixos grossos,
que se'n burlen de nosaltres i riuen
mentre veuen morir les nenes i els nens.

Prou matar a gent innocent?
I qui em farà cas?