Genissa

Un relat de: Olga Cervantes

La maquinària destructiva, d’aquest hivern moribund, s’engega frenètica. Es veu l’aigua brollar de les roques, solcar corriols i negar prats, com si fossin esponges.
La muntanya sagna, tintant els rius de la vall de colors innombrables. Malgrat tot, aquest hivern magistral, es nega a finar.

La Genissa s’arromanga les faldilles per baixar d’aquell arbre nu, on ha passat aquesta llarga nit paleolítica. No s’ha atrevit a fer-ho fins a la matinada, quan ha marxat el llop famèlic que l’encalçava.
Fa molts dies que camina per aquesta tundra freda, de temps immemorials. No sap res de la roda, ni li cal. Només té les pedres del camí com a úniques companyes.

Més enllà, la Genissa està desitjant travessar l’edat Mitjana. Encara no la coneix, però ja la tem com el gat al aigua. En aquesta fase, tampoc voldrà ni cavall, ni ase ni carruatge. Només vol passar de llarg per aquelles campanyes de guerra, d’un temps de brutalitat innata. Un bastó li farà de suport per no marejar-se.

En arribar a l’edat Moderna, la Genissa, menysprearà els motors que solquen el cel, el mar i la terra. No confia en artilugis que llencen bombes i maten gent enllitada. No li agraden els coets, ni la guerra de les galàxies.

Xino-xano, arribarà al futur, platja indefinida i vaga, on la Genissa aprendrà a estimar l’ànima. Descobrirà l’essència de l’existència, creurà en la bondat de la matèria i comprendrà la física quàntica.
Llavors, serà d’allò més fàcil moure’s per l’espai i comunicar-se. Triar entre tres camins i no escollir l’opció equivocada. Trobarà un altaveu màgic que es farà ressò de la consciencia humana, per a dir als que són capaços d’aturar la guerra, que l’aturin d’una vegada!

Encara que els polítics no es donin per eludits, en aquesta altra matinada, hauran de calçar-se la pau, que és una paraula ben curta i ben maca. Perquè ja torna a ser de nit i la Genissa, busca entre les runes de la guerra, un arbre.

Comentaris

  • Original[Ofensiu]
    Vicent Terol | 27-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt original, amb càrrega crítica, ja avançada cap a la meitat del text. M'agrada també el final, que transmet un rotllo cíclic. Esperem que, com diu el narrador, els polítics es calcen la pau.

  • Viatge pel temps[Ofensiu]
    Ibeth | 25-02-2017 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest viatge pel temps en un mateix espai!! Felicitats un relat fantàstic.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt enginyos , maco

  • Genissa[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2017 | Valoració: 10


    M'agrada que la Genissa pugui visualitzar el futur, aquest futur tan fosc per a nosaltres que ens trobem presoners dins d'un bosc i que trobi un altaveu màgic que es faci ressò de la consciència humana, per a dir als que són capaços d’aturar la guerra, que l’aturin d’una vegada!
    És un relat esperançador, molt ben tramat i amb un lèxic ric i escaient. Felicitats!

    Materile

  • De la muntanya a les estrelles[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-02-2017 | Valoració: 10

    La Genissa viu a les muntanyes, amb permís del llop i des d'aquí es pot viure una realitat molt elevada; tant, que és capaç de visualitzar el futur. La teva prosa poètica és única! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

19 Relats

144 Comentaris

9708 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.