Geni i figura

Hola Unaquimera!.

El cert és que m'he perdut una mica a la 'segona part' però amb la primera ja val per tot el relat sencer !.

Has descrit al dit el que em podria passar a mi mateix o a qualsevol altre home, molt bé!.

Tens una visió de la jugada molt precisa en els relats que porto llegits teus.
El cert, és que estic aprenent bastant llegint-los, en tots els aspectes.

Sobre el que em comentes, no publico enlloc més. Tinc quatre o cinc relats escrits abans de publicar aquí. Són relats molt senzills que no tenen més valor que el sentimental i que els tinc guardats.

Doncs, al tema..que enhorabona! l'has tornat a clavar amb el relat!

Una abraçadota,
Sussu.

M'he l'he hagut de llegir tres vegades i no pas perquè no estigui tot ben concretat.
És interesant des del principi i toca amb tacte la part escabrosa. L'home queda ben definit, la dona... no és la protagonista. En la segona part, en principi, no se sap quin dels dos és el lladre, però queda ben clar al final. No sé com estava plantejat el repte, però el relat t'ha quedat esplèndid! Enhorabona. Per cert, no el vas guanyar?

des de les primeres línies i es va incrementant fins arribar al final. Això passa en molts dels teus relats, en part pel teu magnífic estil alhora de descriure personatges i entorn, però també per la precisió de les escenes i la possibilitat que el lector pugui apropar-s'hi tant com vulgui, fins i tot fent-nos arribar el que diu la ment de l'actor principal.
La història m'ha semblat original en la seva estructuració i, sobre tot, molt ben elaborada. Com sempre, només em resta felicitar-te.
Una abraçada, Unaquimera
I un bon any!

en algun dels molts comentaris que has tingut t'ho han comentat però a mi , el teu relat m'ha semblat un bon argument per a una "miniserie" de televisió. Té tots els ingredients necessaris i resulta molt interessant : agilitat , agudesa ,una lleugera , molt lleugera, .càrrega d'erotisme i un final inesperat.
Com sempre un plaer llegir-te, Maite.
Una abraçada amb tota la meva admiració i carinyo.

…un exercici complex aquest del "dos en un", del qual te n'has sortit prou airosa. És un d'aquells relats que obliga a una segona o fins tercera lectura. Això ens permet de passada copsar-ne tots els detalls, aquests acabats d'alta qualitat que sempre poses en les teves construccions. A la fi, la detenció i l'engarjolament no se sap si és el càstig merescut per l'intent de robatori o per la palla mental a què el protagonista s'abandona per fer-se passar el mal d'estòmac, com qui es pren una infusió.

Com sempre, un plaer llegir-te. Felicitats i aprofito per dir PER MOLTS ANYS Maite!!

Abrassu,

Quim

Agreixo molt sincerament l'amable, raonat i raonable comentari que ha deixat l'amic joanalvol, que és com a persona i com autor, reflexiu de mena, i per extensió sempre em fa reflexionar sobre les paraules que l'he sentit i llegit.

En aquest cas, escriu sobre un personatge que he creat jo mateixa, i per tant l'incentiu és major.
Al respecte, penso que algunes observacions es podrien puntualitzar.
Per exemple: quan es diu "el primer que, els delinqüents procuren, és salvar la pell", em sembla acceptable... però evidentment hi ha moltes maneres de salvar-la.
En el relat, el delinqüent no perd la pell per no disparar, és a dir, ni mor ni res de semblant... fins i tot, no se sap si realment anirà a raure a la presó.
Pel seu estil de vida, "salvar la pell" pot equivaldre a mantenir viva la seva fama llegendària, per exemple, que li resulta més "nutritiva" ( anímicament parlant) que la llibertat...

En fi, no vull estendre'm més sobre aquest tema, perquè també accepto d'entrada que el personatge ( com les persones reals, de fet ) pugui no encaixar, no resultar absolutament coherent ni intrínsecament conseqüent....
però crec també que la incoherència, la inconseqüència, els defectes, fallades o "sortides de to" defineixen tant als personatges ( i a les persones reals ) com la seva integritat, coherència, atributs i encerts.

Deixo aquí mateix una abraçada sense peròs,
Unaquimera

mirat a fons el retrat psicològic del personatge, la mossa és una simple "partenaire", em falla. És un lladre, un delinqüent i el primer que, els delinqüents procuren, és salvar la pell. Els pensaments i els sentiments dels delinqüents, són en proporció i grau al seu nivell instintiu, més que emocional i intel·lectual. Això no vol dir que no siguin intel·ligents, sinó que la intel·ligència l'apliquen malament. Actuen pels instints de pocs escrúpols i no s'aturen a pensar en la generositat. El cas és que duu una arma, i no és per gratar-se el cap: és per utilitzar-la. Les sensacions instintives produïdes per les natges que l'inspiren, formen part del joc de la seva personalitat. En breus moments s'obliden.
No vull estendre'm massa, però psicològicament, el personatge no m'encaixa.
Com sempre, amiga meva, has sabut despertar l'interès amb un relat ben tramat.
Felicitats de tot cor
Joanalvol

m'ha agradat molt!
L'he trobat divertit, sensual i amb la sorpresa final, sempre t'he dit que aconsegueixes sorprendrem amb els finals inesperats i ara ho has tornat a fer.

Dona-li una abraçada a la teva amiga premiada de la meva part, i una abraçada si vols i una llepadeta si es deixa. Una altra per a tu!

Molt bon relat, sempre detalles molt les coses i els teus relats tenen alguna cosa que fa que la gent s'enganxi! m'ha agradat molt moltíssim i crec que valen més les teves històries que les d'alguns famosos!Coneixes a Allan Lee? (la Sílvia) també és molt bona escrivint, no ho sé com ho feu però ja m'agradaria escriure com vosaltres!:D
Petons
EEVAA!

Com sempre un relat molt ben portat. No sé com t'ho fas per tenir tanta imaginació. Pensava ben bé que aquest cop ens sorprendries amb un relat eròtic, però per variar
L'has embolicat, aconseguint lligar bé aquestes dues histories que a la fi en fan una.
Felicita al teu protagonista per l'èxit que té amb les ties.
Una forta abraçada

Amb tu, mai no se sap amb què es pot trobar una. Això sí, el suspense està assegurat i la qualitat del relat també. No sé com t'ho fas per empatollar-te totes aquestes històries. Ja m'agradaria a mi tenir la teva imaginació. Potser si practico... M'hi vaig a posar!

Amb dues històries ben lligades i amb una bona dosi d'erotisme, ens brindes un relat
dinàmic, ric en la descripció, amb un vocabulari acurat quan cal i col·loquial en els seus moments puntuals, amb un sorprenent i acurat desenllaç.
Entretingut i divertit!
M'ha agradat moltíssim!
I també m'ha agradat poder tenir el plaer de tornar a llegir-te.
Una càlida abraçada de tardor
Núria

Enginyós i irònic. M'ha agradat molt el final, naturalment, i no solament per la fusió de les dues històries, sinó també pels pensaments de l'home. La dona ni s'havia assabentat de què pensava l'home quan era al bar i ell, al final, se sent com si ella, conscientment, l'ha deixat passar una bona estona. Ui, quin èxit que té amb les ties!

En primer lloc per escriure un relat tan elaborat. Allò dels dos rius que conflueixen en un ho has portat al terreny literari amb un enginy notable. Un text que mereix rellegir-lo per lligar tots els caps i adonar-te que els has resolt amb un final genial.
En segon lloc per desitjar-te que acabis de passar un dia ben feliç del teu sant.
T'envio una abraçada molt i molt forta, Maite.

Mercè

I insisteixo un Relat sorprenent i creatiu.
Molt suggeridor i descrit al detall.
Dos genis i dos figures.
Humanitat i Sexualitat i molt més no són dos móns separats ni contradictoris.

i sorprenent. he passat una bona estona recreant-me en aquest relat tant brillant i fantàstic.
Avant

Efectivament, Maite, he llegit el relat fins al final perquè volia conèixer com acabaven aquestes històries tan interessants que finalment convergeixen en un mateix espai.

Et felicito per l'enginy amb què les has sabut relacionar, pel vocabulari que hi has usat, i per les magnífiques descripcions que hi has inclòs. Enhorabona!

Una abraçada afectuosa,

Pilar

aconegueixes sorprendre al lector amb un final inesperat... et felicito per la història i per la forma d'explicar-la, tan plena de detalls...
en fi, ja saps que sóc un admirador teu
per tant, sense voler ser pesat...
fins aviat
joan

Volia escriure:" la postura d'ella ressalta sense proposar-s'ho els seus atributs davant l'altre.
Perdoneu, són coses "del directe"!
Uq

Després d'agrair sincerament el comentari que el senyor jutge va escriure llavors i el seu gest d'ara, adjuntant-ho sota el relat, voldria fer un petit aclariment al respecte: en cap moment la noia "usa" els seus encants, i si s'enten tal cosa, és que no he redactat amb la suficient claredat.
La trobada d'ambdós personatges principals és absolutament atzarosa i, tal com diu el text, la postura d'ella ressalta sense proposar- la primera escenas'ho els seus atributs davant l'altre, de qui encara ignora la identitat.
Aquesta ignorància és mútua.
Per a ell, ella resta limitada en l'escena inicial a una part d'un cos, a partir de la qual fantasieja. Després ella és "una figura imprecisa" que encanona un dels seus companys. Finalment, serà "la mossa" que li servirà de partenaire per enlluernar els col.legues. En cap moment és una dona amb rostre, o amb nom.
I ella, evidentment, no havia previst com a estratègia l'atracció parcial que desperta en ell.

I un cop fet l'aclariment, només em resta deixar aquí un grapadet d'abraçades: són per al jutge, els companys de Repte i qualsevol lector a qui li vingui de gust rebre-la,
Uq

Unaquimera ha triat les històries de dues ambicions: la del lladre de joieries que tenia un èxit llegendari amb les ties i la de la noia policia que usa els seus encants com a part de l'estratègia per aconseguir l'èxit en la tasca de detenir el lladre. Només pot haver un vencedor i ella guanya. El lladre es consolarà, a la trena, explicant les batalletes que l'ajudin a ser admirat pels col·legues pel seu èxit llegendari amb les ties.
Unaquimera s'ha recreat a encabir aquest argument de pel·lícula ja vista en l'espai disponible del repte. I ha utilitzat totes cinc-centes paraules com acostuma a fer quan participa. Destacaria, sens dubte, la prolífica descripció de la noia i d'allò que provoca en el lladre abans del cop. No és un retrat gratuït sinó que l'autora aprofita amb destresa la referència per configurar el final del microconte.

Faig una rima fàcil per completar el títol, però no desvelaré més, que, com és habitual en la nostra mestra Unaquimera, les darreres línies del relat oculten sorpresa i gir imprevist que fan gaudir de manera redoblada de la bona estona que ja hem passat deixant-nos guiar pels camins, lleus marrades i suaus paranys que ens fan picar, com a pardalets -volgudament, joiosament, pardalets- en el destí errat que, d'un cop d'autèntic geni literari (i amb figura!). se'ns revela tan lògic com fals davant el destí veritable, i no menys lògic, amb què ens fa topar de nassos el desenllaç.
Admirats i complagut,
franz