Gènesi

Tal i com van les coses es més fàcil tenir fracassos a la terra que a Mart. Allà no hi tenim ningú que ens atempti contra la nostra integritat aquí sí i per desgràcia molts. Un relat molt curtes però que diu molt, fa una crítica de la manera de viure, de la inseguretat, perquè només tenim por del que no coneixem? Els humans som tan burros que tot hi saben que ens poden passar coses fem allò de... "¿Donde vas Vicente? donde va la gente..." Gràcies per comentar-me.

Gràcies pels vostres comentaris, i sí, només intentava causar perplexitat i que el relat donés què pensar respecte a l'inici de l'univers o de tot plegat miri com es miri. Qui sap si nosaltres mateixos estem creant sense voler vida a Mart, mentre pensem que l'estem cercant...

Molt agraït per les teves paraules. Per cert, aixo del teu nick fa referencia al inoblidable Haddock? És curios, tot cristo assenyala al Tintin com l'alter ego del Herge, quant el veritable era el del capità. El teu relat (almenys el que pogut captar, disculpa si no l'encerto) és crear paradoxa y estranyesa, amb l'acció i amb el titol. De fet trobo el teu relat com un loop interminable, una acció que es repeteix una i altra vegada...