GEMMES DE SANTA CLARA

Un relat de: Montse Gallés
Benvolguda amiga,
No saps quina alegria he tingut al rebre noticies teves després de tant de temps. En aquest racó oblidat del món, creia que ja ningú s’acordava de mi, però la teva tenacitat per trobar-me ha donat el seu fruit i aquí estic, d’on no m’he mogut durant els últims quaranta anys dedicada a amassar gemmes de Santa Clara. Ha plogut molt des d’aquells dies que ens semblaven feliços, on les paraules pau i amor regnaven en la nostra vida i la maria i el pàtxuli en els nostres sentits. I molt he plorat, creu-me. Em dius que després d’aquella boja i llarga escapada, de la que tinc uns records força confusos, no vas tornar a saber res de mi, i et puc assegurar que no va ser pas per la meva pròpia decisió. No fa falta que t’expliqui el caràcter sever i autoritari del meu pare per la seva formació militar. Aquelles correries de joventut no me les podia perdonar, i no ho va fer. Amb les seves influencies, va aconseguir que m’acceptessin en el convent, obligant-me a la reclusió. Al principi va ser com un càstig, una cosa temporal, fins que jo entrés en raó i segons les seves paraules, netegés el cos i la ment, però va anar passant el temps i, no em preguntis el per què, encara romanc aquí. Jo dic que li vaig agafar addicció a les gemmes, perquè als resos no ho crec. Vaig portar la meva guitarra, aquesta va ser una condició sine qua non, i al principi, em passava el dia en el claustre cantant cançons de Joan Bàez i Bob Dylan. Te’n recordes? Ara canto a Missa cançons menys compromeses. Tinc un bon públic, no et creguis, a vegades quan canto a la cuina, fins i tot aconsegueixo que les altres em facin els cors. La clausura no és tan avorrida; cultivo el meu propi hortet i la meva vida transcorre entre les plantes, les gemmes i els cants. Per cert, les gemmes de la nostra congregació tenen molta fama saps? Ja te n’enviaré una capseta. Jo me he pres la llibertat d’amanir-les una mica i ara estem totes molt més contentes. Escriu-me i expliquem que ha estat de la teva vida, i si aquesta no t’ha sigut grata, sempre pots recorre a aquest convent.
Sor Maria Joana de la Creu

Comentaris

  • Adaptació al medi[Ofensiu]
    Pep maquina | 17-11-2015

    Al refugi de munytanya només hi habitava el vigilant, es passava el dia sentin cançons de la Trinca, la contemplació és pot viure de moltes maneres només cal adaptar-se al medi.

  • Un text original,[Ofensiu]
    free sound | 07-03-2012 | Valoració: 10

    un convent peculiar,
    amb humor particular.
    Felicitats pel relat. Ben pensat molt ben creat.
    Una abraçada.

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 04-03-2012 | Valoració: 10

    He disfrutat molt del relat i m'ha semblat que té una part molt seriosa, malgrat la clau d'humor. La protagonista es va quedar al convent, on no s'havia de triar ni de pensar. On ho donen tot fet i mastegat, ni més ni menys que en un altra secta. Les gemmes, mot bones. Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Gallés

Montse Gallés

14 Relats

29 Comentaris

8073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Gracies a tot@s per l’amable acollida i pel vostre recolzament. Les vostres opinions són un estímul per millorar i seguir escrivint.