Gemma

Gessamí de pura estrella verda i perfum solitari,
sents glatir l'ànima del lapislàtzuli i del cor agrest,
quan, sadollada de la immensa inquietud, desperta.

Gentilici d'aiguamarina inversemblant que cerca,
auscultant, el desig de fer-se manifest
en el presagi de la xeringuilla arraulida en el jardí.

Genoma d'aromes d'índole diversa que s'adorm,
entre pretèrits indòmits i futurs de quars
en el repòs, somicaire, d'una corona de llorers de Dafne.

Gemma, de sentit comú i gens extravagant,
escrius, simplicíssima, el teu destí rutilant,
amb la sobrietat de l'aroma que et reescriu.

Gemma, de serenor i peus a terra, esdevens química
quan parles, tot solidificant-te en un safir,
mentre el flaire de l'enciam, recent collit, verdeja.

Gemma, d'ambre secular i lectura densa,
ets el cor fidel en la memòria de la vinya
i, de la morera, n'ets el fruit vermellós i dolç.

Gemma, d'indistint posat i sentiment rebec,
careixes d'actitud dolosa i et manifestes veritable,
i, gelosament, captures el perfum que desprèn la rosa.

Gemma, que cerques el teu color oblidat,
i la teva resiliència inalterable, perfecta i concisa
omets fer estralls a la pirita o l'or dels ximples.

Gemma, formós i melós nom amb fricativa,
nasal bilabial i vocals com les d'emmagatzemar,
guardes en tu certa suspicàcia innombrable.

Gemma dels gínjols jovenívols i enjogassats,
si fossis gemmològica, què triaries ser?
Lapislàtzuli. aiguamarina, quars, safir o pirita?

Gemma del perfum metafòric,
si fossis flor, arbust o planta, què triaries ser?
Gessamí, xeringuilla, llorer, enciam, mora o rosa?

Gemma de la doble ema, vols emergir?
vols embogir? embarcar? emigrar com l'emigrant?
O vols tan sols que et deixin en pau?

Mentre escric amb la ge d'agermanar,
potser te n'has adonat del misteri de l'espiga,
és el geni que porta, amb tu, la Gemma.