Cercador
Gemecs.
Un relat de: AMÈLIAPrincipalment, ell sempre m'havia atret d'una manera inimaginable. Era guapo, molt guapo. Tenia els ulls d'un color marró, casi negre, forts i penetrants. Un nas força monu i petit. Una boca, oh, una boca àgil, amb uns llavis blanets i amples, molt amples. I un coll, un coll mossegable.
-Fem-ho...-va dir.
Abans de que jo pogués contestar, ell ja m'estava mossegant els llavis. Seguidament, em va començar a donar petits mossets al coll, que recorrien la meva nuca amb un dolç calfred. Els mossets es convertiren en petons que baixaren recorrent els meus pits, el meu ventre i finalment el meu racó humit. M'ho llepava.
-Així, nena, humida.- em va susurrar.
I de sobte, era dins meu. El notava. El meu endins es removia d'una tal manera. En aquells instants no recordava res de tot el que m'havia fet, simplement el volia sentir a dins meu, i cada vegada a mesura que més endins el notava, més plaer sentia. Les meves respiracions s'acceleraven com un metrònom espatllat. Sentia els seus gemecs, ell també hi estava arribant, al cel. Finalment, vam fer un gemec final, al mateix temps. Va ser increïble. L'enyorava tant.
-Fem-ho...-va dir.
Abans de que jo pogués contestar, ell ja m'estava mossegant els llavis. Seguidament, em va començar a donar petits mossets al coll, que recorrien la meva nuca amb un dolç calfred. Els mossets es convertiren en petons que baixaren recorrent els meus pits, el meu ventre i finalment el meu racó humit. M'ho llepava.
-Així, nena, humida.- em va susurrar.
I de sobte, era dins meu. El notava. El meu endins es removia d'una tal manera. En aquells instants no recordava res de tot el que m'havia fet, simplement el volia sentir a dins meu, i cada vegada a mesura que més endins el notava, més plaer sentia. Les meves respiracions s'acceleraven com un metrònom espatllat. Sentia els seus gemecs, ell també hi estava arribant, al cel. Finalment, vam fer un gemec final, al mateix temps. Va ser increïble. L'enyorava tant.
Comentaris
-
El teu endins[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10
És magnífic constatar què són capaces de fer unes quantes ratlles tan sols, excitar. I bé. deu ser per alguna cosa, oi? La teva prosa m'ha dibuixat perfectament l'escena i me l'imagino. Una abraçada.
Aleix