Gelosia (amor creixent)

Gelosia, recel, enveja sobtada:
dolor penetrant mes entranyes de neu
que es fonen, que moren, en veure't allí,
tocat per l'aliena amb candent oprimit.
Ofega el meu gel un baf de desert,
fonent la confiança, fracciona icebergs.

Respons, oh, Amat! Imitant-li el gest;
per tal d'explicar-te la galta ara em prens:
la faç m'acarones, hi ha un deix de deler!
Cotons tebis llisquen, els dits arronsats,
un sisme em mareja, sabent-te tocat,
per una altra, no amada, però desitjada antany.

-Potser amb ella, serp d'Eva,
esperes pacient al pomer?
Seràs, poma que tempta,
fruit d'un desig emergent?-
Pensament tenaç que no em deixa,
mesura de nou sentiments.

L'Amor de l'estanc es revolta
amb profunds remolins i corrents.
La llàgrima emergent, tal volta fou sang,
desprèn un deliri més que exponencial:
Amat, més encara avui,
per sobre el trasbals i malgrat el patir.

Deixa'm de nou, mostrar-te atenta escolta,
que comprèn, malgrat plora, algun que altre moment.
Permet que t'abracin unes mans joioses,
celebrant-te, Amat, en aquest comú ascens,
i visquem, en endevant, per sempre plegats,
creant una llar de caliu i goig ple.