gelós.

No has pensat mai que ell et tingués controlada. senzillament, t'agrada que et miri. t'agrada que et truqui, t'encanta sentir la seva veu, i ell diu que se sent millor quan sap on ets. que es queda més tranquil. i a tu no et fa res. però ara ja t'han dit massa coses, i el que t'ha passat avui t'ha fet pensar una mica. realment, no et fa res, que digui que ets la seva xicota, davant dels seus amics, i que us en rigueu mútuament l'un de l'altre, però avui potser s'ha passat.
-ja ho faré jo, tranquil·la
-No, deixa'm fer-ho a mi, me'n puc sortir sola.
- Tu sola? què faràs tu sola? si no saps fer la O amb un canuto, tu sola!
- Ei, prou ja, ara t'has passat, ets un borde
- Jo un borde? perdona, nena, però només sóc realista. no pots anar a parlar-hi així com així, ja hi parlaré jo amb aquest tio, si et molesta.
- ei, joan de debó, no cal. s'ha ficat amb mi, i no amb tu.
- no perdona, s'ha ficat amb la MEVA nòvia, i tinc tant dret a ficar-me amb ell com vulgui.
- Joan, m'agrada que em protegeixis, però ja n'hi ha prou. m'hi ficaré jo, amb ell. tu no t'hi fiquis. mira, si arribo a saber que et posaries així, no t'ho explico.
- Com que no m'ho expliques? què m'amagues, Aïna?
- Res, no t'amago res.
- No? segur que no?segur que amb aquest tio t'hi vas enrotllar i ara vols que me'l tregui de sobre.
- Però que coi dius! ja ho saps, amor, que jo només t'estimo a tu...
- Calla ja! però si en el fons ets tan puta com les altres. no vals res nena, res. ets una cria, i a més a més, te'ls folles a tots sense cap mirament. em fas pena, Aïna, molta pena.

no te n'has sabut estar i li has girat la cara. sí, tu a ell, just abans que ell pugués fer-ho. i has tingut sort, molta sort, Aïna. has tingut la sort immensa de creuar-li la cara amb el temps just per a pujar a l'autobús. i ara què, Aïna? ja et creus el que et dèiem, quan parlàvem del Joan i la seva gelosía? has arribat a temps, Aïna.
ara ja saps com no tornar-te a equivocar.