Gavina

M'encanta! Desplego poc a poc les ales i miro al cel. Respiro i penso. L'escalfor es deixa sentir en totes i cadascuna de les meves petites plomes d'aquest meu gris plomatge. Sento el batec de la vida. 1, 2, 3 som-hi! Endavant, comença el vol!

Agafo velocitat, més i més velocitat i mentre agafo velocitat el meu vol va enlairant-se alt, alt i més alt fins que arribo a un punt què crec és necessari parar i dir ja n'hi ha prou fins aquí. Doncs, emprendre el vol és imprescindible per viure, seguir endavant i ser dins el teu poblat no nomès un més sinó ser tu. He après que aquest és el meu punt, el meu nivell o la meva barrera si li voleu dir així. Qui posa les barreres? Únicament tu i nomès tu pots posar les teves pròpies barreres.

I no us penseu pas que us dic això per molta experiència, no sóc gat vell. Si fos una persona humana la meva edat no arribaria a la trentena, així és que estic en plena joventut. Lluitadora i perseverant, sobretot em considero lluitadora i perseverant. Hi ha algun valor més gran per arribar a aconseguir allò que realment anheles que a través de la lluita i la perseverància?

Una poteta, després l'altra poteta. Semblava que d'un moment a l'altre m'anés a trencar. Les potetes pareixien espaguetis a punt de ser partits en dos. El primer intent va acabar amb mi al terra i una poteta cap a l'esquerra i l'altra poteta cap a la dreta. El segon intent, no va estar tan malament, vaig aconseguir posar-me dempeus i si es que es pot dir posar-me dempeus posar-me dreta i tremolant sobre les meves potetes però jo ja havia millorat; les meves potetes s'anaven enfortit. I així, a base d'intents vaig aconseguir posar-me dreta.

Aviat, a les 4 setmanes em van ensenyar a volar per tal d'independitzar-me i ser jo, jo mateixa. Les lliçons no eren menys dures que aconseguir posar-se de peu sinó tot al contrari.

Exercicis amb l'aleta esquerra, exercicis amb l'aleta dreta, exercicis amb totes dues aletes.

I ara aquí em teniu, una gavina de cap a peus o millor dit de cap a potes.