Gatets

Un relat de: Naninant
A la plaça cambrers ha tornat a passar la típica història de gatets. Encara que aquesta al final és una mica diferent. El felí gris perla provinent de casa bona que surt una nit i coneix una gateta de carrer negra molt bonica que viu a prop i que a la pobra la deixa prenyada. El perla torna a casa un parell de dies després i no en vol saber res d'ella. Doncs aquesta gateta en va parir vuit, quedant-se a viure a la plaça. Com que els petits creixien famèlics miolaven cada estona que algun veí sortia o entrava. Així que un finalment va començar a posar menjar. Els petits van agafar tanta confiança que gairebé ni podia obrir les finestres de sota, ja que s'hi colaven immediatament. En principi feien gràcia. Però quan van créixer i algun d'ells ja tenia marques al cos d'haver tingut problemes pel barri, els gatets es reuniren per mirar de fer alguna cosa. Volien preparar un pla per assaltar la casa. Total que una tarda d'aquestes aturades es van amagar, menys la mare, que quan va obrir la porta el veí per sortir se li va apropar dissimulant, demanant-li una mica de pinso, i en ajupir-se els altres se li van tirar a sobre de sobte amb cordes i el deixaren ben lligat. Seguit van accedir rapidament a l'habitacle. Com que sabien on estava el que volien, un cap el fuet, un altre a les galetes, dos al pernil, el més petit sortosament va veure un cap de rap en una cassola, i la mare amb l'oncle guenyo varen agafar la bossa de pinso. Va durar poc l'alegria, va arribar la policia, deslligaren l'amo de la casa i, no sense que els hi costes unes quantes corredisses, van immobilitzar-los ficant-los dins d'un sac. Del que va mostrar més resistència, que els hi va costar moltíssim d'atrapar-lo i de treure-li les urpes del pernil, no se'n sap res. El del fuet, en acabat de passar una temporada mancat de llibertat, ara està en una casa d'acollida. La mare i l'oncle guerxo es varen poder quedar a la plaça dels cambrers. I el petit, el que tenia el pèl més vistós, l'adoptà el mateix home que havien atracat cuidant-lo molt, li va pagar els estudis i la universitat. Fins i tot es va fer una mica famós a la ràdio explicant l'assalt de què se n'havia parlat tant. Ell sempre deia que en realitat eren quatre gats adolescents amb la panxa buida i innocents, qui podia imaginar que els hi sortiria bé?, segur que no podrien aguantar gaires dies ocupant la casa, però és que havien crescut sempre desitjant, amb certa justícia, tenir el mateix que veien per aquella finestra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: