Gat miolador... Ai, no! Pardal que vola, a la cassola.

Un relat de: rnbonet




Això diuen que era un gos i un gat... No, de debò, allò que conte va només d'un gat. O d'un gat que sembla un gos. Us explique...
M'he posat al balcó per veure si el capvespre m'ofereix una mica de vent. La xafogor, avui, se'm fa insuportable. Ja em coneixeu: m'agrada agafar el bou per les banyes i resoldre les situacions al punt. Al lluny, les darreres llums s'aboquen en núvols vermells i menuts, esfilegassats, més enllà, just a l'horitzó, a la filera de muntanyes, damunt un cel lluminós blau clar. Encara és temps de tardor i espere, com aigua beneïda, els primers esclata-sangs, ansiosos per fer una eixida als boscos més pròxims. És el que ateny ardentment; però tots tenim una hora d'ase.
En aquestos pensaments estic quan les llums de les faroles s'encenen. Me n'adone que ja és fosc. Ara, un gat està ensumant la roda dreta d'un contenidor de fem, aquell que tenim a la cantonada. El fet m'estranya.
La memòria em diu que el gat que s'hi acosta és provinent de la casa d'enfront. Supose un animaló famolenc. El pa no té cames i fa caminar possiblement cap una oloreta abellidora que l'olfacte de narius avesades ha descobert. Que dur, no poder tirar cap tros a l'olla, des de feia tres dies!, pense que pensa el gat. Després, cap alt, passes despertes i mesurades, s'apropa al contenidor. La flaire és agradable; el tuf, una mica estantís, potser. No hi arriba, però. Res a l'abast per entretenir el ventre. I intenta mossegar el que és al seu abast. Ni carn, ni peix. Res de res! Plàstic! Fa un ‘miaaau'* de dolor, es frega els bigots... De sobte alça la cameta posterior esquerre i es pixa just a la roda dreta del contenidor!
I s'allunya carrer amunt, amb parsimònia, amb el cap ben alt, ferit el seu amor propi, crec -no cal deixar sendes velles per novelles- disposat a caure als queixals del primer gos que trobés.
Ací acaba el fet historiat. L'altre, de seguida us el conte. Sense tantes senyals, que el més calent és a l'aigüera. Tracta d'aquell que va anar a Cuba per.... Però això són figues d'un altre paner; ho deixe, perquè a casa del penjat no cal anomenar dogal.
I me'n vaig a sopar, que la dona em crida. I ja se sap que a la taula i al llit, al primer crit. Tenim faves tendres amb pernil. ‘Miaauu'! Que el bon aliment fa tornar jove la gent.


*OBSERVACIONS
-De la jutge: El que més em sorprèn és que els gats catalans miolen dient Mèu!, a València diuen "miaaau"?
-De l'autor: S'hi tracta d'un gat amb abundants castellanismes en la parla. I el que empra més a sovint és precisament aquest.


Comentaris

  • Rebuscant...[Ofensiu]

    Rebuscant, en la teva producció literària, relats que fossin en prosa[*] he topat amb aquesta petita perla. M’ha agradat la senzillesa i espontaneïtat del llenguatge i l’orgull del felí que marxa amb el cap ben alt
    La teva fina ironia, de vegades em dona força feina i l’he hagut de llegir dues vegades per a rebolicar-lo del tot.

    —Joan—

    [*] Crec que ja saps de la meva falta de sensibilitat poètica. Què hi farem! He de conviure amb els meus defectes i la meva manca de virtuts.

  • Un fragment de vida...[Ofensiu]
    Calderer | 17-02-2010



    ....tot mirant el capvespre. POdem escriure de tot i de no res. Tu, amb quatre frases i la descripció d'un fet quotidià construeix un relat, un tros de vida, interessant, humorístic i que es llegeix amb plaer.

    Salutacions

    Lluís

  • Molt bon relat, xaval![Ofensiu]

    M'ha encantat la descripció del que fa el gat i del que tu penses que ell pensa. I de que se n'ha anat amb l'orgull ferit però el cap ben alt. I és que els animalons també tenen el seu coret, ni que siguin gats famolenc.
    És un relat molt be i molt ben escrit.
    Petons

  • Qui no te feina el gat pentina![Ofensiu]
    T. Cargol | 29-04-2009

    i tu descrius molt be aquest estar a la finestra fabulant sobre el que s'hi veu: un gat famolenc, ... però que bonic és tenir taula i ...llit, al primer o tan se val, al segon crit.
    Salutacions cordials,

    T. Cargol

  • Tens la traça[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 07-04-2009

    el do, l'habilitat, l'enginy, digues-li com vulguis, de ser un bon observador i transmissor de la vida, precisament perquè estàs immers dins d'ella: la gaudeixes, saps cercar el seu misteri i donar-li la volta amb la teva fina ironia. . Aquest potencial artístic que portes dins teu el copsa el lector sempre que llegeix les teves creacions. Aquesta, en concret, m'ha fet somriure i m'ha anat al pèl: ho necessitava.
    No riguis ( o si vols, sí, només faltaria!) però, cercant versets... Bonet és sinònim de tresoret.
    Rep una forta abraçada, company de les terres del Sud.
    Mercè

  • Molt bé![Ofensiu]
    brins | 07-04-2009 | Valoració: 10

    Enginy i mestria en tot el relat!

  • BoneeeeeeeeeeeT![Ofensiu]
    perunforat | 05-04-2009

    jajaja!El títol és genial i què dir d'aquest relat que s'argumenta com aquell qui no vol la cosa!
    L'observació és un bon ull per fer anar les mans i escriure en un teclat (diu teclat, diu amb bolígraf i paper). I com no, signatura genuïna de Bonet amb aquesta manera divertida i àgil d'explicar les coses! Pobret gatet!

    Una abraçada company!

    pd:canvi de foto a la bio, eh!!!mita'l!
    no sé si has vist la meva, l'he canviada i t'he molt a veure amb tu!

  • lluis perealbert | 04-04-2009

    felicitats es molt divertida, salutacions

  • Guauuuuu![Ofensiu]
    nuriagau | 02-04-2009 | Valoració: 10

    El títol d'aquest comentari no és que hagi bordat un gos que empra castellanismes (tots sabem que els gossos catalans diuen "bub-bub"). És per felicitar-te per aquest original relat ple de frases fetes.

    Malgrat hagis insertat el meu comentari com a jutgessa, permet-me que el torni a repetir:

    " Aquest primer relat és un brillant monòleg de quatre-centes vint-i-quatre paraules. Conté les quatres expressions clau, d'una forma escaient, i moltes altres més.

    La prosa del relat combina, hàbilment, les frases fetes i el llenguatge poètic. És un text àgil, punyent i irònic.

    Un narrador en primera persona ens va descrivint allò que veu en un capvespre calorós d'estiu. Abstret en els seus pensaments, li presta una especial atenció a un gat famolenc del carrer. D'un fet banal, n'has fet tot un simpàtic relat.

    M'ho he passat molt bé llegint-lo. Gràcies, rnbonet, per participar en el repte amb aquest relat que s'ha de llegir amb un somriure. També t'agraeixo la col·laboració al fòrum intentant engrescar a la participació dels reptes vigents.


    Felicitats per aquest relat!
    Gràcies per ser una meravellosa persona!

    Núria

    PS: Per poder gaudir del relat guanyador, dels altres relats participants, cliqueu les lletres en color Repte CCCLXXVII (377).

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!