Gat bell

Un relat de: Cirerot


Moviments clandestins
sota l'influx de la lluna.
Dus a l'esquena
llum espectral que llisca,

aura
no-de-misteri:
embruix
és la paraula.

Sinuós i anònim. Silueta parda.
Una paret de pedra,
la teulada vermella
o el terrat d'una casa;

al caire
de llocs impossibles,

fora de l'abast de tothom.


Comentaris

  • Els gats, onírics i encisadors[Ofensiu]
    Mena Guiga | 28-12-2018

    Qui no té (el verb 'tenir' té un no sé què de possessiu que no em fa el pes), comparteix o gaudeix d'un gat(a) com a mínim un període de la vida...sempre li mancarà quelcom, una certa feli(ç)nitat.

    Mena

  • bell poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-06-2011 | Valoració: 10

    que descriu com bé dius l'embruix que sempre acompanya els felins, solitaris, inabastables... movent-se a la llum de la lluna en la fosca

    salutacions
    joan