Cercador
Gat bell
Un relat de: CirerotMoviments clandestins
sota l'influx de la lluna.
Dus a l'esquena
llum espectral que llisca,
aura
no-de-misteri:
embruix
és la paraula.
Sinuós i anònim. Silueta parda.
Una paret de pedra,
la teulada vermella
o el terrat d'una casa;
al caire
de llocs impossibles,
fora de l'abast de tothom.
Comentaris
-
Els gats, onírics i encisadors[Ofensiu]Mena Guiga | 28-12-2018
Qui no té (el verb 'tenir' té un no sé què de possessiu que no em fa el pes), comparteix o gaudeix d'un gat(a) com a mínim un període de la vida...sempre li mancarà quelcom, una certa feli(ç)nitat.
Mena -
bell poema...[Ofensiu]joandemataro | 27-06-2011 | Valoració: 10
que descriu com bé dius l'embruix que sempre acompanya els felins, solitaris, inabastables... movent-se a la llum de la lluna en la fosca
salutacions
joan
l´Autor
Últims relats de l'autor
- 501319km
- Ens
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo!: (XIII) 'La soca d'arbre'
- Càmping qui pugui
- Cor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal
- Sota el cel que jo recordo