Gaston Lefer

Diuen que la primera vegada que Gaston Lefer va entrar a casa de la Patro tenia setze anys i la innocència a punt de l'esclat, com una poncella.
Expliquen que va arribar a mig matí amb la intenció d'arreglar un llit, el capçal del qual havia caigut de sobte quan la parella que l'ocupava s'ofegava en gemecs histriònics. També havia d'adobar les portes del bufet del menjador que trontollaven, igual que havia fet el seu cor desbocat en entrar a la casa i veure el gat fregant-se el llom en l'angle d'una porta, a la vegada que sentia aquella bafarada de perfum clos que descabdellava en el seu pensament imaginàries escenes de cossos ofegats per la passió.
Asseguren que Gaston era llavors aprenent de l'ofici de fuster i que li agradava la feina perquè de ben petit havia jugat amb els encenalls que queien a la fusteria del seu barri. Hi passava les hores mortes davant el mestre, sentint com aquest li deia -quan rebaixava una peça amb el ribot o la polia amb el paper de vidre- que la fusta havia de quedar tan suau com el cos d'una dona, sense cap estella que pogués ferir la pell, i que compte amb els ulls, aquells nusos durs i aspres que en algunes fustes eren especialment esquerps, tan perillosos com els ulls foscos d'algunes dones. Sempre li deia que un dia arribaria a sentir plaer només en tocar la fusta polida. Tot i que Gaston no entenia gaire què volia dir el mestre, el tacte de la fusta i el d'una dona van anar des de llavors inexorablement units en el seu pensament i cada cop que polia una peça pensava en la pell d'una dona i fins que no arribava al punt de suavitat que el mestre li havia explicat no aturava les carícies de paper de vidre sobre la fusta.
Quan a mig matí Gaston va arribar a casa de la Patro, algunes noies ja s'havien aixecat, badaven pel menjador amb cara de son i transparències de textures flonges. Unes menjaven pipes de gira-sol, les closques de les quals abocaven sobre el gat que les atrapava com si fossin insectes, i altres romancejaven amb revistes de modes i móns de ficció, les quals miraven amb cara fastiguejada i incrèdula.
Ell es va posar a treballar en el bufet mentre les noies ignoraven la seva presència i xerraven paraules que ni tan sols no gosava escoltar perquè el seu mestre li havia ensenyat que, quan anava a casa estranya, s'havia de limitar a fer la feina, cobrar i marxar.
Però diuen que mentre estava agenollat davant la porta del bufet, el gat de la casa li va saltar a sobre, tot esquivant la puntada de peu d'una de les noies que s'havia aixecat malhumorada. En Gastón es va sobresaltar com si s'hagués produït un malefici. Va perdre el tornavís i l'equilibri i va aixecar els ulls espantats de la frontissa de la porta del bufet. Va ser en aquell moment que va descobrir la mirada de la Italiana, la seva olor de dona, els seus braços nus que només eren el preàmbul de la maduresa del seu cos. La dona va agafar el gat pel llom i se'l va acostar als pits, coberts només per blonda negra i generosos com dues magranes, mentre no deixava de petonejar-lo. Llavors en Gaston Lefer va saber que hi havia quelcom més enllà de la fusta polida, quelcom més enllà dels encenalls color mantega per descriure la pell d'una dona i el misteri de la seva mirada. Va saber que hi havia alguna cosa que volia descobrir mentre la innocència se li trencava de sobte en bocins de desig que li enrogien les galtes i li cremaven tot el cos. Quan va pensar que el roig li arribava a cada part oculta del seu cos, es va avergonyir de pensar que el seu estat era més que evident per a aquelles dones. Llavors es va mirar la mà esquerra i va descobrir que s'havia clavat el tornavís. Un rajolinet de sang d'un vermell intens i delator li queia palma avall degotant sobre les rajoles de sanefes antigues i, de sobte, va sentir dolor.
La Italiana va portar alcohol i una bena. Quan les gotes d'alcohol li van caure a la palma de la mà i ell va queixar-se per la cremor, la Italiana el va voler reconfortar llegint-li el futur sense saber-ne. Va dir-li que tenia una vida llarga, però que una ferida el deixaria tacat per sempre. Després va embenar-li la mà i Gaston no va saber què respondre perquè encara no havia recuperat la parla de l'ensurt i, a més, els ulls de la Italiana, enfonsats en pintura fosca, ja devien haver-li llegit el pensament feia molta estona.
Asseguren que aquest va ser el motiu pel qual Gaston Lefer, a partir de llavors, va visitar cada setmana puntualment la casa de la Patro. Seia a la sala de rebre i esperava acaronant el gat i sentint la mateixa olor de perfum resclosit de la primera vegada. Mentre tenia el gat als braços imaginava els pits de la Italiana en contacte amb l'animal aquell dia que la va conèixer i totes les escenes que la seva imaginació tenia a bé dibuixar. La Patro li oferia noies joves dient-li que la Italiana era massa gran per a ell. Però en Gaston les refusava dient que només volia prendre la Italiana. Aquesta, però, sempre tenia homes i ell acabava marxant desencisat quan la nit era un traginar de gemecs i d'ombres.
Expliquen que un dia de poca feina, la Italiana molt a contracor el va fer passar a la seva habitació. L'estada de Gaston amb la Italiana va durar poc més d'una hora, però mai ningú no ha explicat què va passar allà dins. Només diuen que quan Gaston Lefer va sortir de la casa duia els ulls plorosos i una certa tremolor a les passes i que es va aturar dos o tres cops en el camí com si li faltés l'aire. Diuen que quan la Italiana va sortir de l'habitació se la veia absent i que va refusar cap altre contacte aquell vespre adduint un cert malestar general.
Expliquen que Gaston Lefer no va tornar a casa de la Patro i que aquesta el va trobar a faltar perquè s'havia acostumat a veure'l a la sala de rebre amb el gat sobre les cames. També diuen que la Italiana va marxar al seu país al cap de poques setmanes posant com a pretext la malaltia de la seva mare. En Gaston es va refugiar a la fusteria, amb el seu mestre, aprenent l'ofici amb més devoció que mai.
Diuen que un dia que Gaston polia unes potes de taula tornejades, el gat de la Patro es va colar a la fusteria. En Gaston va agafar-lo, el va petonejar tancant els ulls, concentrant-se en un temps que ja s'havia fos... Però després d'aquell instant, va deixar el gat sobre serradures i encenalls i va continuar polint les potes de la taula, passant-hi la mà, sentint amb tot el cos la suavitat de la fusta.