Ganesh

El soroll del carrer era eixordador i encara que la calor era inaguantable, m'era igual. Aquell dia hagués aguantat qualsevol desgracia i hauria sigut feliç igualment.

Feia una any que en Ganesh i jo ens havíem compromès i avui, per fi, celebràvem les noces. Durant aquest any, tot havia girat entorn del compromís i havia hagut moments en que sincerament hagués sortit corrent per oblidar-me de tot això, però al final, sempre pensava que els dubtes passarien un cop estiguéssim casats, perquè realment era el que volia.

Mentre esperava que arribés en Ganesh, vaig girar el cap i a través de la finestra,vaig veure centenars d'ocells que aixecaven el vol alhora que deixaven anar xiscles esgarrifosos, que van fer que s'ericessin cada un dels pels del meu cos. Mai m'havia sentit d'aquella manera, tenia una por descomunal i en aquell instant vaig entendre que re de bo podia passar si tots els ocells fugien tan esparverats. Vaig aixecar-me de la cadira tan ràpid com vaig poder, però en un instant, tot es va començar a moure, la Terra es sacsejava d'una manera que mai hagués pensat que podia fer-ho i per desgràcia, només vaig ser capaç de córrer cap al marc de la porta i aguantar-m'hi tan fort que les mans se'm van adormir.

Quan tot va passar, estava en xoc. Caminava automàticament, sense tenir un destí concret i tot em resultava molt lluny i vague, com si una boira densa m'hagués envoltat completament i no pogués ni escoltar els sorolls del voltant. Tot el meu poble s'havia esfondrat, inclosa casa meva. Al mig de la carretera hi havia escletxes que gairebé es podien empassar els petits cotxes que circulaven per elles, però això no era el pitjor. Per tot arreu on passava hi havia cadàvers aixafats per les runes, nens, dones, avis i homes moribunds que demanaven auxili sota edificis esmicolats i jo, era incapaç de fer res, el cos no em responia.

Poc després vaig recordar que avui em casava i l'angoixa em va envair com una onada que et colpeja l'esquena per sorpresa:
-Ganesh!