Ganes de jugar

La secreta tragèdia
s'obre pas.

La porta estretament oberta
deixa entrar
el cant malèvol d'una bruixa.

Ara estas acabada,
ella t'ofega,
tu no pots cridar.

Te n'adones que canvies de món...
On seran aquelles perles?
I la meva televisió?

No... aquest món no és com l'altre,
és una nova lluna,
és un nou sol.

Observes el paradisíac
paisatge que s'obre davant teu:
mil camins de glòria
i un rellotge d'or,
que no té temps
sino lluentor;
i és símbol juganer
d'un lloc on l'eternitat és amiga de l'esperit.

Vine, acosta't:
tot el que t'envolta
no són més que instruments de màgia
que t'oculten un món.

Aquí els dimonis són bons,
l'alcohol suc de fruïtes.

Pensa en tot el que t'espera...