Ganes de fugir. Ganes de cridar.

Un relat de: somnisdecolors
T'has sentit mai sol en el món? Has tingut mai aquell sentiment de culpa, de sentir que no fas res bé, de que res funciona i tot es culpa teva?
No has tingut mai ganes de cridar-li al món el que sents però alguna cosa t'ho ha impedit?, i ha estat llavors quan t'has sentit sòl en el món, sense ganes de seguir endavant.
Has sentit mai que tot t'ha fugit de les mans? I ha estat llavors quan se t'ha oblidat d'on treure el valor i el somriure. I és que per tu, ja s'ha acabat el combat, tu ja has perdut.
Has sentit mai que tot el que toques amb les mans en un moment o altre sempre s'acaba desfent? I ha estat llavors quan has sentit unes ganes boges de deixar-ho tot enrere, en realitat... bé en realitat no en tens ni idea del que vols, del que necessites. Vols marxar però al mateix temps et fa pot, no saps que et trobaràs d'aquell moment en endavant. Saps que et trobaràs amb persones que una vegada varen ser els teus companys en el camí, però un dia, fa temps, o pot ser no tant, les vares perdre; però, també saps que n'hauràs de deixar d'altres que encara avui t'acompanyen al llarg del camí; i persones estimades, que d'alguna forma, un dia també les vares perdre. I el que et fa més mal és que també va ser culpa teva. Que mai vares ser capaç de cridar-los un " ho sento, disculpem", "no passa res, et perdono", "t'estimo, t'estimo molt".
No t'ha passat mai que sempre, en tot moment, vares tenir clar els teus sentiments, però mai vares ser capaç de cridar-los-hi al món?
I finalment, no saps com escapar i l'única solució que hi trobes es buscar un somni per fugir del dolor. Però cada record, cada somni incomplert et destrossa el cor.
No t'ha passat mai, que ho donaries tot per en algun moment sentir un "t'estimo" i que aquest fos la porta per deixar d'anar tot sòl i cada cop amb un plor perdreu tot ?

Comentaris

  • M'ha passat...[Ofensiu]
    natasha | 05-06-2011

    ... i em veig a mi un temps enrera.
    Bones reflexions!
    Una abraçada

  • una bona reflexió[Ofensiu]
    joandemataro | 08-02-2011 | Valoració: 10

    amb moltes coses per pensar, et felicito i t'agraeixo el teu contacte
    una abraçada des de mataró
    joan

  • M'ha agradat [Ofensiu]
    Anna Mateu | 04-02-2011 | Valoració: 10

    Dintre de lo trist que pugui ser, la veritat es que m'ha agradat molt. Quan el llegeixes t'hi sens identificat, qui no s'ha sentit sol davant aquest món t'han gran? Però com diuen desprès de la turmenta be la calma. No podem buscar sempre el color rosa de les coses, perquè també ens trobarem el negre, i el que podem fer es intentar tapar-lo amb aquell color que t'agradi més, i tira endavant. Molt bo (:

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

23236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.