GAMBADES

Un relat de: celesti1462
Plou a gambades curtes
Temeroses
Com fugint dels homes
I de les dones de les sabates
De plàstic.

L'aigua esdevé renec cingle avall
Caiguda lliure i derrota de fang
Que rau immòbil dins un bassal
De tendresa.

En un bót recull l'aigua
El pastor i s'afaita pels bens
Abans d'esquilar-los
I fer-los orfes i posseir-ne
Les filles.

Rústiques llegendes
De munions de gents
Avorrides
Que només trepitgen
La merda de vaca
El dia que es perden

I criden i creuen segurs
Que els helicòpters són seus
I la muntanya els respecta

No fills, no
Les valls i els rius ja hi eren
I, quan moriu, encara
I seran per temps
Fins que no resti engrun viva
Del vostre rastre
Insignificant

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

211 Relats

208 Comentaris

65205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..