Galetes amb orxata i nocilla

Perdó. Dolça, volia dir dolça, no doça. Aprofito per posar-te una nota de xocolata...

...amb la delícia del teu poema. Què bo! El poema i les galetes! No és cap cursilada, al contrari, és autèntic. Fa temps que et vull comentar i aquesta és una doça ocasió. M'agrada el què ens expliques i com ho expliques, amb relats originals però que toquen de peus a terra, reals.

de publicar-lo, dona!! És un relat diferent, i divertit i original. I a qui no li agraden les galetes amb nocilla!! (l'orxata ja és un tema apart. He intentat que m'agradi però mai ho he aconseguit, Estem condemnades a no entendre'ns!!)

De totes maneres, l'única cosa que m'ha estranyat és que les galetes siguin integrals....
però què carai, són ben bones!!

I el final, és tan autèntic! Lliga molt amb el poema. El final, per mí és el millor!

Una abraçada.

Salz.

Tens raó en quant la babeta, perquè et va caient imaginante aquests gots de orxata fresca i unes galetes amb nocilla per acompanyar es deliciós.
Una abraçada.