Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat.

I és que realment ets original, creativa i agosarada Maite! Es tracta d'un relat que xoca amb el seu predecessor i el canvia com es fa amb un mitjó. I el ventall final que ens ofereixes és la cirereta, vermella, roja de passió que enlluerna. La descripció que fas de l'embús, a més, m'ha fet pensar en un llibre de'n Murakami, escriptor japonès, on la protagonista es troba atrapada en un embús d'una autopista japonesa. He gaudit tant amb la teva forma d'escriure! Una abraçada.

Aleix

Noia, l’acabo de llegir, quina passada!!!

“L’home feliç” em va agradar molt però aquesta continuació és fantàstica. Només t’he de dir que és una mostra més del teu “savoir faire”.

És curiós que poc o molt me’n anés una mica a endevinar que hi faries una continuïtat i que seria tocant aquestes paraules.

Es un goig passejar per la teva pàgina!
Una abraçada.

Gemma

Et felicito!, si l'anterior era original aquest és extraordinari. Has fet servir un doll molt encertat de paraules per poder descriure el personatge, l'ambient i els sentiments. Tot ben barrejadet has aconseguit un relat màgic, tan màgic que l'home s'ha espavilat de cop.

És curiós veure com fas fer un tomb tan agoserat al pobre home, que ja no es deu ni conèixer. Molt ben estructurat.

M'ha agradat!!!!

Una abraçada,

Materile

Hola Una quimera,

Molt interessant el relat...sí sí, el que destaco, apart de les molt bones descripcions, és el fet de canviar el cd per la ràdio, significatiu, i si anem una mica més lluny, el fet d'interpretar la locució com a missatge personal o almenys el fa remoure internament.

Penso que la "saga" de l'home feliç amb un forat, té molt contingut diguem, psicològic, quasi ratllant la "frontera" entre la cordura i la bogeria.

Sobre els diversos retrats finals, la cirereta al pastís. Tanmateix m'ha fet pensar en alguna pel·lícula d'en Tarantino en el que una història té diversos finals. Bé.

Una quimera, Una abraçada.

Sussu.

sense amor,
no existeix felicitat,
sinó estimes i ets estimat.
Són boniques coses que
no cal deslligar.
Una abraçada sense caiguda.

Planteges aquest relat com ho fas sempre, duent l’argument per allà on vols a fi de provocar al lector amb les situacions del protagonista. I com sempre també amb èxit. L’embús ja ens situa. És tan colossal que no hi ha manera de sortir-se’n. A l’home li cal temps per dur a terme el seu objectiu.
En haver comentat el teu relat anterior, d’on aquest sembla ser continuació, poca cosa més puc afegir-hi, doncs de fer-ho seria amb els mateixos eixos.
Sembla ser que asseverem, sense pensar massa, que l’amor físic, o sigui l’amor sensual, ens condueix forçosament a la felicitat. Una pregunta, però resta a l’aire, aquesta felicitat, és duradora? O és la emoció d’una estona? Pot, l’ésser humà canviar com aquell que canvia de camisa? El canvi del protagonista és lògic?
Dius que “es va deixar anar a mans del destí”, és que podem frenar-lo, el destí? Més avall segueix:” Va deixar de ser ell - o va ser ell per primer cop - i abandonant el seu antic jo al seient, va sortir del cotxe com qui trenca aigües” Tampoc m’encaixa l’expressió “antic jo”. Al meu entendre de “jo” només n’hi ha un: el Jo de debò, allò innat que no s’hereta pels gens. No hi ha antic jo ni nou. El que si hi ha són milers i milers de petits egos que ens provoquen emocions, però no sempre felicitat. Situacions on ens hi aboquem en cerca d’allò que en diem felicitat.
Observo un detall, l’home connecta amb una emissora de parla castellana. No sé si és fet expressament.

Una abraçada
Joanalvol

Recordo que vaig comentar la primera part d'aquest relat amb un: pobre home! per la soseria de la seva vida. Ara el compadeixo per si va haver de triar entre totes aquestes reaccions que possiblement se li van ocórrer en un moment donat. Quin salt sobre la buidor!
Ets bona Quimera, una bona quimera.

En el moment de ser escrit, el fragment final d'aquest relat ( que suposa una continuació de l’anteriorment publicat, Retrat d’home feliç amb forat ) intentava establir un cert paral.lelisme amb un requadre que es trobava en entrar a l’antiga pàgina de Relatsencatalà, a la dreta de l'Inici o del Fòrum; s’anomenava "Relats a l'atzar", i quedava a sota d’altres semblats titulats "Els últims comentats", "Els més llegits" i "Els més comentats".

Els títols seleccionats per la capritxosa llei de l’atzar començaven per l'1 (xifra) , és a dir, l'U (lletra): a partir d'aquesta coincidència sonora, vaig anomenar 1 U a la meva primera proposta de retrat... i a partir d'aquí, vaig anar segunit fins al final de l'abecedari, fent coincidir la lletra Z amb el símbol del so que emet qui dorm... com li succeeix al protagonista de les instantànies.

Aprofito l'aclariment per deixar una abraçada destinada a qui passegi per aquesta Galeria tot contemplant els retrats que conté,
Uq

No es pot viure sense amor. Hi ha sucedanis: una vida tranquil·la, rutinària, agradable, comfortable , on tot té el seu temps i el seu lloc.
Però quan apareix l'amor, es desborden els rius, es desfà la neu de les muntanyes, apareix el sirocco i tota la natura reviu per al enamorat: canten els ocells, brilla més el sol, el cel es pinta de colors i la gent és més agradable. L'amor ho pinta tot de colors.

El teu personatge descobreix l'amor, el sexe, la disbauxa, i s'obre a un nou món desconegut al que sempre s'havia negat. Senzillament, per primera vegada en la seva vida VIU.

El comentari que estic fent és sobre el protagonista del teu relat, però si haguessim de parlar de tu, l'autora del text, no acabariem mai de tirar-te floretes.
Ets bona, Unaqui, però que molt bona. Saps escriure, cosa que saben d'altres persones, però saps escriure bé, expressar-te bé, i transmetre els missatges amb una saviesa i una mestria que és més que bé.

Que Déu et beneeixi en aquest any que comença i ens doni als teus lectors l'oportunitat de gaudir dels teus relats, que no paris d'escriure, que no et decaigui l'entusiasme que hi posis i que tots puguem presumir de la teva amistat.

Molt bé, bonica. Ets única!

somnis eròtics tenim sovint quan estem desperts...

escullo el color blau
una abraçadota
joan

Amb aquesta profusió de fantasia has creat un ventall de retrats de l'home feliç amb forat, un per cada final, a escollir. Estic d'acord amb el company Grocdefoc en que, partint d'una situació quotidiana com és un embús de trànsit, a mesura que s'acosta el final, amb la reacció d'ell i la reacció d'ella l'ambient es torna irreal. Però la descripció detallada de les sensacions del protagonista, amb imatges i metàfores encertades, produeix el seu efecte i fa que allò que podria passar per una narració eròtica de caire oníric, es converteixi en una galeria de retrats 3D, com si fossin sis hologrames, però amb la participació de tots els sentits.

Trobo que en aquest relat has lluït una creativitat envejable amb un resultat brillant. M'ha agradat. Moltes gràcies per la recomanació.

Quim

Si el retrat anterior m'ha resultat sorprenent, la Galeria és fascinant -no enfilaré més adjectius merescuts- assortit de retrats reveladors, ingeniosos, que demostren l'entusiasme creatiu de l'autora.

Endavant amb la creació!

Ostres , Maite, he quedat extasiada ! , quina passada , m'ha agradat moltíssim , he viscut l'escena, la descripció tant detallada , cada retrat , te tanta força !
Has donat vida a un home, has fet néixer de dins ell, l'home que jeia latent, i al néixer al desig, a l'amor, s'ha clos el forat i li has regalat uns instants, rics en sensualitat i tendresa.
Meravellós final, sempre m'han agradat les històries que acaben bé !

Saps , aquest relat m'ha fet reflexionar, m'has fet sentir el desig de fer renéixer al pobre home del meu darrer relat que torna a la presó per tenir amics.

una càlida abraçada,
Núria,

Unaquimera, tens tota la raó. Llegint aquesta continuació de l'home feliç, hi trobo moltes més coincidències amb el meu "davant del semàfor". Jo em limitava a establir una tímida relació amb el fet de "fer l'ullet" entre els conductors, però, caram, Unaquimera, aquest relat teu, sadollat fins als mínims detalls tan visuals, cromàtics, sonors, olorosos... ens fa entrar en un ambient irreal pel que té la història en ella mateixa, però tan real que ens fa sentir feliços perquè l'home feliç amb un forat, per fi viu la revelació dels sentits, i el teu protagonista, per fi es torna com la resta de mortals enxampats en el gran embús de la vida. Jo ho interpreto així. Cada acabament és prou descriptiu i una posada en escena potent..., però, quina triar? Jo em quedo amb la darrera. Una abraçada,

El tinc a favorits i no volia que se qued+es sense participar de la Festa-

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

i que els detalls no passen per tu desapercebuts és evident i això a part de moltes coses més et fan una persona especial.
Gràcies bonica ahir vaig rebre el meu regal de reis en obrir el meu relat.
Un dia màgic per als nens i per als adults, que amb els records tornem a viure la màgia.
Quan vivim la màgia és perquè la tenim dintre i hem topat amb persones amb molta d´ella.
Jo em sento molt afortunada d´haver conegut a persones que han fet de la seva màgia quelcom únic on jo ho m´he trobat.
I per tot això gràcies per ser i estar i avui t´envio una abraçada d´aquelles que t´hi estaries una estoneta per el caliu que es desprén, perquè avui fa tant de fred que jo la necessito. Petonet

El fragment final d'aquest relat intenta, d'alguna manera, evocar el requadre que normalment trobem a Relatsencatalà, a la dreta de la pàgina d'Inici o del Fòrum, aquell anomenat "Relats a l'atzar", el quart en ordre a sota de "Els últims comentats", "Els més llegits" i "Els més comentats".

Els títols seleccionats per aquesta atzarosa llei comencen per l'1 (xifra) , és a dir, l'U (lletra): a partir d'aquesta coincidència sonora, he anomenat 1 U a la meva primera proposta de retrat... i a partir d'aquí, he seguit fins al final de l'abecedari, fent coincidir la lletra Z amb el símbol del so que emet qui dorm... com li succeeix al protagonista de les instantànies.

Aprofito l'aclariment per deixar una abraçada destinada a qui passegi per aquesta Galeria i desitgi posar-se-la,
Unaquimera

com ja et deia, m´ha encantat, molt eròtic.
Deies en l´introducció, que deixava l´home antic que era, realment era molt antic, un home enquilosat. Però no he sabut trobar el sentit de les lletres, de la U a la Z, la veritat és que trobo que són unes lletres suggeridores, no sé pot ser per la X, o també la V i la Y, no sé ja m´ho explicaràs. De totes formes m´ho torno a llegir a veure si sóc capaç, que ignorant no?

Bé bonica, m´ha alegro d´haver donat una volta pel teu racó a aquestes hores perquè he pogut dedicar més tranquil.la aquestes dues lectures.

Un petó molt gran i bona nit

L'home feliç cau en el forat. És un forat amb diferents variables, tal com han de ser els forats com cal, i que permeten que la seva pretesa felicitat (algú sap que és això, si no és pura entelèquia?) s'enlairi per dimensions de plaers sensuals i obvies sensacions.
Ho descrius amb la teva mestria i et mereixes un guardó més, com a escriptora fetillera que fas anar els mots i les metàfores com a filtres per exorcitzar múltiples sensacions.
Una abraçada.
Ramon

Si no hagués llegit la primera part, no hauria pogut entendre aquesta segona. Tot sovint passa això amb gent que reprimeix els seus instints naturals submergint-se dins un món pla, lineal, on mai hi acostuma a passar res, només la rutina. M'ha agradat aquest gir que li has donat al pobre home,
que de ben segur a traves de la teva immensa imaginació ha tret el ventre de pena gaudint dels quadres del U a la Z d'aquesta galeria tan ben assortida de sensacions, accions i desfogaments.
Felicitats de nou, per una altre obra genial i ben divertida.
Espero que passis unes Bones Festes!!

Una forta abraçada

Gaudeixo del teu relat. Gràcies.

divertit un, poèticofruitós l'altre.

Gràcies per la bona estona de la teva disseminació fèrtil.

d.

...genial, diferents finals i tots ells bons! El del xiclet, un fart de riure! Tela la imaginació, l'escriptura i el relat en sí! Gràcies per disseminar-lo!

Una forta abraçada!

m'han semblat fascinants. Potser és perquè llegint el primer relat havia patit una mica pensant en aquell pobre home i amb tot el que es perdia per no poder deixar-se anar i viure la vida sense el forat que l'envoltava. Ara sí, com tot, cal provar-ho, i crec que després de les possibilitats que li has ofert, dificilment tornarà a preocupar-li deixar la planxa posada.
Em sorprens cada cop que et llegeixo, Unaquimera, tan per la perfecció del relat com per aquesta desbordant imaginació que sembla que mai se t'esgoti (i que duri!)
Una abraçada

Aquest és més bo. No se t'acaba l'imaginació. Mai.
Jo no puc pensar finals diferents per l'home.
Tu si. És admirable.
m

Un home "feliç" perquè ha portat una vida lineal. Tan lineal que arriba un moment en el qual ja no veu clar l'assoliment d'aquesta felicitat.

En els diferents epílegs que planteges, trobem bàsicament dues reaccions. L'una és que es replanteja o dubta d'haver aconseguit la felicitat. L'altra és que aconsegueix la felicitat. Ja és important el fet de replantejar-se si realment l'ha omplert portar una vida tan lineal, una vida que no deixa de ser un forat pregon i obscur (un forat del qual ara, de sobte, tot d'una, en pren consciència, i en pren consciència gràcies a una cançó combinada amb la presència d'una dona que l'atrau amb una passió mai no viscuda per ell).

Des del moment en què plora als pits d'aquell amor platònic sorgit del no res, enmig d'un caos o embús al qual no trobava cap explicació, ja és el primer pas per recomençar la vida. Una nova etapa en la qual ell pogués viure la felicitat d'aquesta dimensió que no havia sabut, no havia pogut o havia renunciat, pel motiu que fos, a conèixer.

De la V a la Z, el que descrius són finals feliços: passió desbocada, amor que cau com una allau pel pes de l'endarreriment de la felicitat de tants anys enrere i, de retruc, la serenor de sentir-se, en certa manera, completat, en pau amb ell mateix i amb la seva vida.

Tot el relat, ¿què més puc dir-te que no t'hagin dit ja?, és magnífic. Ens has ofert un ventall, en aquesta galeria, d'homes que veien qüestionada la "seva" felicitat. La "felicitat" que consistia en una vida en línia recta. Després, cauen en un forat.

Però en aquest cas, l'home aconsegueix sortir del forat. Ja sigui pel simple fet de replantejar-se la vida o pel fet d'arribar a conèixer la felicitat.

Una abraçada, Unaquimera, enhorabona per aquests relats, ben elaborats on els hagi, reflexius i profunds, i que no poden deixar de llegir-se des de la primera l'última frase. Gràcies per deixar-nos-en gaudir.

Vicenç

me descuidat el deu com una casa !

que dir-te de nou si sempre et dic el mateix, i encara que em repeteixi te'n pots creure cada paraula,
que et trobo magnífica ;)

Xerro, xerro i xerro, sovint per a no dir res, però aquesta vegada m'has deixat sense paraules. De debò, un text fantàstic, molt treballat i amb retalls personalitzats per omplir el forat de cadascú a través de la literatura. FELICITATS!

La felicitat pot ser molt trista, realment. L'alegria, no. L'alegria és una sensació de plenitud, aquí magistralment descrita al costat de la buidor de l'home feliç que s'insinua al principi (i que s'explica al relat anterior que en fa de marc introductori).
L'alegria de caure en aquest paisatge novell, net, sorprenent.
Aquesta descoberta és tota una invitació. No veiem amb altres ulls que els de l'home, però la dona que l'acull, la que el precipita en aquest forat flonjo, tòrrid, acollidor, ha degut entendre que el plor incontenible de l'home és el passaport que li demana per accedir a allò que sempre havia necessitat sense voler reconèixer.
La descoberta està molt ben descrita, amb aquest amor al detall que t'és tan propi. Però no ofega ni oculta el missatge d'empatia que encara té més valor.
Gràcies, quimera... per compartir el teu món.

franz

Un relat experimental, arriscat i joganer que m'ha remogut el cervell, el somriure, el cor, l'estòmac i éncara més coses. Que més és pot demanar?
Això si que és plaer en estat pur: abstracció gamberra i elegant a la vegada; literatura d'alta volada i divertiment pur; frivolitat, picades d'ull - no totes captades per un servidor; no sóc un lector tan lúcid, al menys no a tota hora - i inspiració per a agafar-se la vida amb un esperit aventurer.
Gràcies!
(Per cert, cònec la frase que m'has escrit al teu agradable comentari: és molt bona; no se si era la llei de Parkinson o el síndrome, teorema- o no se ben be que- de Peter... neures que s'inventen als països anglosaxons, sovint amb voluntat caustica )
Que tinguis una bona mona!

"Si els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s'hi perdien gotims!

-- Més avall si arribaven
floria l'omelic."

El primer retrat a l'atzar m'ha recordat aquest versos de Joan Salvat-Papasseit.

No havia llegit encara aquest relat teu, i ho fet mogut per la curiositat que hi haguera algú que no entenguera el que escrius. I he d'agrair que les poques llums d'alguns m'hagen mostrat el camí cap aquesta petita joia.
El retrat d'un home feliç és simplement perfecte, doncs jo també crec que per la majoria de les persones establertes en la maduresa emocional la felicitat rau en la quotidianitat, en les xicotetes coses, en el senzill plaer de la rutina.
La transgressió és quelcom que ens crida, que ens atreu constantment, tanmateix la raó, eixa maleida costum que tenim de valorar els riscos, de fer previsions, ens diu que si entrem en el cotxe d'una desconeguda en un embús el més provable és que ens avente una galtada i, si ho té a mà, ens arruixe amb un esprai antiagressions.
Espere que tots els matins tingues besos, i continues amb besos fins la nit.
Si més no, reb el meu bes espiritual, ja que físic no puc.
Rodamons

que amb el pensament va aplicar les sis, i alguna més,però es va quedar amb les ganes de
fer realitat una de sola, com sempre sol passar,
donç els homes feliços, generalment , només son grans somiadors.
Endavant.

Gràcies, Joan Lluis, per tornar-hi i comentar-me de nou, és un plaer llegir les teves observacions: pots passar-te tantes vegades com vulguis pels meus relats, sempre és grat rebre els teus comentaris!

Una abraçada nova,
Una quimera

i ara hi torno i ho trobo tan ben parit com llavors!
Enhorabona per imaginar un relat que sorpren i sorpren de nou!!
Molt be!!!

Uau, no sé què dir, és clar que després de 20 comentaris això potser ja no importa. El teu relat és simplement fantàstic... cautivador... ho és tot.
De les altres coses teves que he llegit crec que podria dir el mateix.
Felicitats!

Vermells de cireres fulgents, de maduixa golosa, de síndria porpra... roig fulminant!
Aquesta galeria de retrats finals és com un castell de focs que trenca la fosca nit!

Una pinzellada admirada,
Aquarela

Ostres, em trec el barret! M'ha agradat molt el teu relat perquè és amè i lleugerament poètic i, a més, és gairebé una rondalla. Crec que se'n desprén un gran 'consell' i és que hem de viure al màxim, ser lliures (alliberar-nos) i gaudir, sobretot gaudir. Trencar barreres i regles. Aconseguir el que volguem. M'ha agradat molt, al principi, quan compares la ciutat amb un tauler d'escacs. La veritat és que crec que escrius molt bé ;)
Gràcies pel comentari de més avall, espero que totes les inspiracions que 'desperto' siguin per fer un relat com el teu! jejee

Petonsss!!

De fet, quan vegi una noia maca aturada a un semàfor, no podré deixar de pensar en el teu relat. I si m'hi assegués al costat...

Al enllaçar-lo amb el teu relat anterior, aquest cobra una vida més plena, doncs ja coneixem el personatge i el perquè, després, de la seva reacció davant un embús.

Després, els sis finals, falsos sis finals, doncs s'encadenen, fan del relat una cosa molt ben acabada (doncs són una meravella de la descripció suggerent). A més, el relat està molt ben escrit, de principi a fi.

Però sobretot m'ha agradat la manera de convinar realisme descriptiu (quan parles, per exemple, de la suor de dona) amb la fantasía del relat. Una convinació meravellosa. A mi m'encanta llegir l'estil realista, i el teu m'entusiasma, m'hi deleito.

És el segon deu que poso. No és que se li doni molta importància a la nota, però, ja que és un deu, vull remarcar-lo. A més, m'he fixat que aquí tothom posa deus, i això és una mica exagerat. Jo tinc un varem, per no anar-me'n massa de la norma, que va del set al deu. (bo, molt bó, boníssim, excelent) Aquest és excelent, i t'ho volia dir.

En fi, encara em queda un relat teu per llegir. Tan de bó sigui sempre així, amb un relat d'Unaquimera per llegir. En l'últim que vaig llegir-te et deia que, malauradament, ja només me'n quedava un, i ara he vist molt feliç que n'havies "penjat" un altre. Espero que quan em torni a conectar (no ho puc fer sovint) n'hagis penjat un altre i així successivament. (Clar que ara estic fantasejant, fer-ho tan bé costa; és només la il·lusió la que condueix els meus dits cap a aquestes paraules). La veritat és que gaudeixo moltíssim llegin els teus relats.

Una forta abraçada.

I fins aviat, veïna.

Arbequina.

i pensant i pensant quin final triava i no t'havia puntuat!
Et mereixes un 10 per cada posibilitat que has oferit!
6 petons,
Pell

Quina varietat de finals!
El relat esta be, més que be, és molt bo!
Pero el final em fa riure i plorar i entendrirme i excitarme i sentir una pila de coses per que el sentiment esta ben descrit!
Aquest relat són molts relats que a més penso que es podrien conbinar!
Sort,
Pell

Sí, potser el secret es deixar-se anar. Rompre la rigidesa i deixar que tot flueixi, sense fer la traveta , fer com fa... o voldria fer? el/la protgonista del teu relat.

Gràcies per comentar el meu relat.
No es una il·lusió òptica.
Amb el cotxe capritxós, intento dir que la vida, o la condueix un mateix controlant ( cosa difícil, innecessària i limitada) o ens gronxem amb ella i amb el tarannà de la resta de viatgers ( això encara més difícil, però més vital, crec i espero) espero, perquè no em sembla que la vida sigui anar de cotxe en cotxe, obviant el que la vida ens passa per davant dels nassos, el fet de decidir si pujar o no a un cotxe i quan fer-ho també es una manera de controlar, tipus parc d'atraccions i "quiero más".

El teu comentari ha estat una sort, atzar, que m'ha permès llegir aquest relat teu.
Amb el teu permís i amb el bon gust a l'anima d'haver llegit algo que em connecta, m'enrotllo una mica.

Comences etiquetant l'entorn, em situa en un entorn controlat, ple de tòpics, diguem normal, dissortadament normal.
De moment, atura el cotxe ( em sona això del cotxe ) m'alegro per a ell, per ser capaç d'aturar-se.
Atura també el CD, la musica que ell tria escoltar, un altra cop renúncia al control, es decanta per la ràdio, atzarosa.
No es pot saber que continua després del primer pas, cal fer-lo per saber-ho, tu descrius algunes de les opcions, divertides, sensuals, sexuals, esperançadores, terapèutiques, curatives.... no es pot preveure quina serà la continuació, tampoc cal.
Si cal l'esforç de no quedar-se gratant el cap, amb la mirada absent.
El dit al nas ens el posem tots, o quasi tots.

No tinc criteri per valorar la teva capacitat literària, puc dir que m'ha agradat llegir-lo i m'he sentit empès a comunicar-t'ho, a més d'aprofitar per parlar una mica del meu de relat (dixòs ego).

Després de llegir la teva abraçada, t'envio una de meva.

Ummm, una galeria sencera de retrats, pro quina imaginació! I fets a latzar, dius... doncs si els arribes a fer amb tota la intencio... ummm, ara que caic, si lo de "retrats a latzar" ve per "relats al atzar" trobo que és una bona idea, és un joc de paraules que a mi me xiflen.

Magrada lultim final per dolç, a mi les coses dolces em perden... pro el penultim per divertit, he rigut quan llegia, ho trobo divertit!

Tant de parlar de fruita, em fas dubtar del meu relat que acabo denviar... potser ara em fas escriure un altre, llegeixo i veuras que vull dir,
xocolatina

Gracies pels teus comentaris que em van fer molta il.lusio!!

Tots els somriures per a tu Unaquimera!

Només has publicat 4 relats i ja has tingut 78 lectors. No m'estranya!

Vas "fort"! Trobo el teu relat molt enginyós, amb una facilitat extraordinària d'inserir diversos planos en un mateix.

Jugues amb les paraules, trenes les imatges, focalizes zones que poden arribar a ser còmiques

per tot això crec que ets una gran lectora/escriptora, molt intel.lignent i amb un sentit de l'humor molt saludable.

Quan al meu relat, era un petit homenatge a la mare i alhora un intent d'expresar que, malgrat vivim el present, som un"compendi" de tot el nostra passat, d'aquí la imatge que "em menjo l'ahir...,etc.

Podria dir-te moltes coses d'aquest relat però prefereixo resumir-lo així: M'agradaria molt poder escriure no com tu, perquè cada un té el seu estil, però sí tan bé com tu. Declaro la meva total impotència per poder imaginar i escriure coses com allò que has descrit pornogràficament (en el sentit d'obscenitat, mostrar les coses amb un gran realisme) de la dona pintant-se els llavis: He pogut veure aquells llavis untosos com en una pantalla d'alta definició. Ah, quines sensacions provoca la teva literatura!. Evidentment, afegeixo el teu nick i el relat als meus preferits.
Salut i literatura.
Copèrnic.

et llegiré quan tingui temps

esper el migdia per llegir el teu relat, "oi" a Mallorca vol dir "fastic". Cara d'oi és cara de fastic.

OI m.
|| 1. ant. Odi. Per l'oy e la mala volentat que engenren enfre'ls alts barons, Llull Cont. 118. Supèrbia e oy fa loch a caritat, Letra Rey. Cost. 50. Que jo age ab vós hoy ni rancor alcuna, doc. a. 1390 (RLR, vi, 375). Gran multitud de dones, la ira e hoy de les quals incorreguí, Metge Somni iii. De guerra null temps no proceex amor, ne de hoy amor ne caritat, Hist. Troy. 214. Haver o Tenir en oi: odiar. Los demonis sien desobedients a lur creador e ajen en oy tots nosaltres, Llull Cont. 152. Hagué tostemps batalla contra los mals heretges qui l'hauien en oy, Sant Ier. 14. Nos ha salvat de les mans de nostres enemichs e d'aquells qui'ns tenen en oy, Cartoxà IV (ap. Ribelles Biblgr. 506). Esser en oi: esser odiat. Serets en oy a tots los hòmens, Evang. Palau. a) Alguna vegada apareix usat com a femení. Prech-te que cesse la hoy... que abdoses fermem açí la pau, Scip. e An. 53.
|| 2. Nàusea; cast. náusea. No't do oy o que no u avorresques per la color de la carn, Quar. 1413, p. 292. Que em fas oy, cara de rap!, Maura Aygof. 156. Fer oi an el rei Porc: esser extremadament oiós o brut (Mall.). a) S'usa sovint en plural. «Aquesta medecina em fa ois». Ningú tastaria sense ois carn de cavall, Ruyra Flames 101.
Fon.: ɔ̞́ј (mall., men.); ɔ́јs, pl. (or., occ.); ɔ́јʃ, pl. (val.).
Etim.: del llatí ŏdĭu, ‘odi'.

Primer de tot agrair-te el comentari que m'has fet. Llegir-lo ha estat com un aprenentatge, una nova mirada.
Molt bo el teu relat. L'he rellegit per captar bé tots els detalls, fas unes instantànies esgarrapant el temps i descrius amb precisió tots els moviments, com si fossin a càmera lenta, però en lloc de "dir-los", ens els mostres amb metàfores i figures poètiques.
I a sobre ens obres la finestra a diferents vistes: homes amb personalitat pròpia. Trobo la història original, en aquest sentit, oferir-nos vàries cares o retrats com molt bé dius en el títol. Especialment m'ha agradat la primera i l'última, i com a frase m'ha encantat:

I va celebrar-ho amb un esclat porpra i furiós de síndria enriallada, amb petits forats negres de ràbia.
o
un coixí de plomes sense bonys ni forats.

Felicitats. Molt bona feina.
Abraçades. mjesus

Brava!! Com li diuen a les sopranos operístiques quan fan un recital exquisit i això és el que és aquest relat. Saps posar el lector en primeríssim pla de l´accció, és com si la soprano cantés per un de sol. S´obren infinites aries a cada pas, s´em ocorren moltíssims retrats a l´atzar. Deliciòs el número 1.
Per quan el pròxim concert?
Una abraçada intensa en F major! (mai més ben dit).

... i descobrint-ne de nous, el teu "home foradat feliç" dóna lloc a tota una sèrie de figures, que has sabut aprofitar, amb un llenguatge punyent, fisn i tot poètic.

PS. L'abundància de lletres "F", és voluntària?
Per exemple:
Forassenyat florilegi fluctuant
forat de forces fotudes i formals,
forcadura de forja i de fornell,
formosa fórmula amb foscam furtiu
com forest fossar de forniment folrat...
etc. etc.

Aquí ens torneu a tenir: a l'home foradat i a mí, que us volia dir gràcies...
Gràcies a rnbonet, que em va dir: "t'has quedat curta amb sols un forat. L'home aquest està completament ple, de forats; sembla un formatge 'emmental', de tan foradat!"
Una abraçada ben plena a Llibre, que va trobar el forat de l'home ben buit...
Un record ben especial a la Laia Giner, que demostrant una sensibilitat molt especial va escriure: "Potser podries escriure una segona part" intuint aquella frase que vaig haber de retallar del text per ajustar-me al límit d'extensió del repte...
Una abraçada fascinada a Brides, que en un comentari encisador va assenyalar "aquest forat que tan encertadament has posat en el títol, és fa un pou negre, fosc i profund"
Un petó dels que peten fort per a l'Àfrika, que em va provocar les idees dient "això de... amor ja està molt vist! Però no!"
A en Xavier Valeri, moltes mercès i una abraçada!
A la Xisca, que em va fer pensar en conclusions diverses i erronees, una aferrada ben forta!!
A Yasmina (Lady Aliena), que em va proposar aprofundir en el buit... una proposta vertiginosa!
A Glauca, que parla de tota una història, l'abraçada més forta que es pugui enviar amb paraules!!
A qui sap dir: endavant, tu pots!
Us volia donar les gràcies, simplement! Però, ja posada, us envio molt més: la meva estima!!
I aquest relat... Una abraçada encantada de saber-vos a tots vosaltres,

Una quimera