Cercador
GAIA
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
*
"GAIA, la de l'ampla sina, eterna i infrangible,
sosteniment de totes les coses."
-HESÍODE-
La Terra és com una casa,
nosaltres som els habitants,
sortim i entrem a totes hores,
venim i anem sense parar.
Ella també per l'ús diari
es va desfent, deteriorant...
Cal anar ja fent-li reformes
si no se'ns pot enderrocar.
Per altres és un animal
que neix i creix i que al remat,
com tot lo viu, es morirà.
GAIA li deien els grecs antics,
pregueu per ella, quan vinga l'hora
tot seran presses i maldecaps,
ens quedarem tots sense casa,
per sempre més acomiadats
II
La Terra és un magatzem
del que ens nodrim els animals
de materials i d'aliments,
tot el que fem d'ella ho prenguem,
i a ella va més o menys tard.
Per altres és un ésser viu
que neix i creix, i que també
un dia o altre es morirà.
GAIA li diuen, és el seu nom,
pregueu per ella, perquè quan mori,
nosaltres no tindrem remei
III
La Terra és un oceà,
tres quartes parts així ho estan,
és una gran contradicció,
li diuen terra i tot és mar.
De sempre l'home l'ha explotat,
encara que de fa algun temps
no ens conformem amb treure peix,
també l'anem contaminant.
Tots els residus van a la mar,
molts éssers vius viuen enllà,
ella es va regenerant
i temps vindrà que no hi podrà.
Per altres és un gran ésser
que neix i creix, i que també
un dia o altre ha de morir.
GAIA li diuen, guarim-la bé,
perquè quan vinga l'hora fatal
tindrem que anar-se'n a una altra mar
IV
La Terra és una gran nau,
en la que anem per tot l'espai,
així ha estat tota la vida
des dels temps immemorials.
Per ningú el temps passa debades,
i es va trencant i desgastant,
ara el que cal amb molta urgència
és anar fent manteniment.
Per altres és un ser vivent
que neix i creix, i que també
més o menys tard es morirà.
Ella és GAIA, digueu-li així,
pregueu per ella, perquè si es mor
ens quedarem sense transport
***
F. Arnau 12-10-2009 20:41
Comentaris
-
Gaia, la nostre mare [Ofensiu]Naiade | 23-11-2009
Un bon crit d'alerta Francesc, per fer-nos adonar del que estem malmetent, del poc que valorem el que tenim i el poc que agraïm el que Gaia, la mare ens dona i nosaltres la maltractem amb barroeria, com infants malcriats, pensant que tot és nostre i agafem el que més ens atrau, sense pensar, sense contemplacions, sense saber que si no la mimem i valorem una mica, se'ns acabarà abans no li hagi arribat el moment .
Una forta abraçada
-
Ben parit[Ofensiu]llamp! | 02-11-2009
... amb les 4 o 5 estrofes, homenatges el planeta, que prou li fa falta un respir de tanta explotació al que es veu sotmès. El nostre planeta és molt ric en recursos i en vida, no podem girar la cara a la seva conservació i regeneració. Hem de mimar-lo i no tan sols explotar-lo, calen accions com la de Greenpeace, avui a la Sagrada Família, per conscienciar-nos de la unicitat del planeta blau, si així t'estimes més dir-li. El planeta blau ens adoleix, es lamenta de la nostra sobreexplotació i podria acabar per rebutjar la presència humana de la seva superfície. Cuidem-lo, millorem-lo, la nostra casa és única, només tenim una teulada, l'atmosfera.
Gràcies, Francesc, per haver fet aquest poema en 5 parts que diuen molt de nosaltres: els humans.
A reveure!
llamp!
-
Ai, xicon! Potser...[Ofensiu]rnbonet | 28-10-2009
...ens quedem només amb 'el desig', aquesta colla de benaventurats que pensàvem que mort el nanet, altra cosa seria!!! Altra cosa ha estat, sí: però no el que pensàvem i desitjàvem!!!
Salut i rebolica!
PS. Encara que els ERE's estiguen més 'rebolicats' que mai!
*Com va això del llibret?
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
340032 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------