Gaia.

Robert Harrison llegia plàcidament el llibre titulat "Estem connectats" amb molt interès.
El llibre en qüestió va arribar a les seves mans de forma atípica, literalment va caure del Cel mentre passejava pel carrer plàcidament.
Robert era una persona plàcida. Tot ho feia plàcidament i els esdeveniments de la vida eren també plàcids.
Després de fer-se un trau al crani en impactar el llom del llibre sobre el cap, va endur-se'l a casa plàcidament com si fos la cosa més normal del mon.
Les coses, per a ell, començarien a funcionar segons Gaia. Mentre Robert Harrison mirava la portada del llibre, Luciana McDowell descansava al sofà de casa tranquil.lament després de berenar. Luciana McDowell era una noia pausada que no tenia pressa per res. Tot ho duia a terme amb una calma alarmant.
Robert Harrison absorbia el contingut del llibre esmentat com esponja xucla l'aigua al mateix temps que Luciana McDowell va incorporar-se de sobte emeten un sospir i es va dir "haig d'anar a ensalada russa!".
Era ja el vespre quan Robert Harrison preparava el sopar després d'empassar-se el "Missatge" en dues hores i va notar que li mancava un ingredient per preparar una ensalada russa i es va disposar, plàcidament, a baixar al carrer. Al sortir a l'escala, va topar amb el veí del costat que va proclamar un "Bon vespre Sr. Harrison". Al sortir de l'ascensor, es va creuar amb la veïna.."Bon vespre Sr. Harrison". El nostre noi, malgrat l'excepcionalitat de les salutacions, no va immutar-se i, xino-xano, es dirigí cap a la botiga.
Paral.lelament, Luciana es vestí tranquil.lament sense motiu aparent i amb tota la calma del món, pujà a l'autobús que la portaria a ensalada russa.

Era un vespre d'estiu especial. Els Astres estaven alineats i la Lluna brillava com poques vegades. Es percebia alguna cosa extraordinària aquella nit, tot era lluminós i màgic i és que es produiria un esdeveniment fora de qualsevol raó. Gaia estava gestant una unió entre un home i una dona destinats a estar junts.

La botiga tenia un caliu adequat per l'esdeveniment i seria testimoni imminent dels Focs D'artifici de L'amor.

Baixava Luciana McDowell pel carrer tranquil.lament i pujava Robert Harrison de forma plàcida. Van coincidir a l'entrada de la botiga i al fer-se nosa mútuament van disculpar-se amb un "Disculpi Senyoreta, vostè primer si us plau" i amb un "Oh, perdoni, Senyor ensalada russa, molt agraïda, mercès..".

El que succeí dins la botiga tan sols ho sap Luciana McDowell, Robert Harrison i el Dependent, Enviat Especial de Gaia.






Sussu.