Gàbia de vellut

Un relat de: Ivan Bonache
Presonera entre sedes i vellut
m’exhibeixo perquè em miris només tu.
Amb fàstic als llavis i desig als ulls
tornaràs a casa satisfet i decebut.

Odio haver d’agradar-te,
assegut cada nit al mateix lloc,
amb un bitllet per suplicar-me
que accepti el teu maleït joc.

Presonera entre sedes i vellut
veig com malgasto la joventut.
Amb fàstic als llavis i desig als ulls
t’enduràs els meus somnis perduts.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer