Futur imperfecte-9- i últim

Capitol IX i ultim.

Dies més tard, els "Esturions" van preparar-se per una trobada de grups lliures. Havien d'anar em molt de compte. Van caminar sempre la nit, quan començava a clarejar, s'aturaven en algun indret segur, per dormir i renovar forces, això si, establint torns de vigilància, per tal d'evitar qualsevol perill.
Desprès de moltes llunes, van arribar a destí. Una cova grandiosa, protegida per una selva espessa de natura verge, difícil de creuar,va aparèixer als ulls dels Esturions, quedant bocabadats davant aquella bellesa, de formes entranyes i capritxoses que la naturalesa l'hi havia donat. Una remor de fons va fer adonar en Lom que eren a prop del mar.
Van anar instal·lant-se, mentre anaven arribant grups diversos de gent. En Lom es va sorprendre de la gran quantitat que n'arribaven, molts més del que havia imaginat.
A la nit, es van anar asseient al terra. Grans teies il·luminaven el recinte, donant una estranya i seriosa atmosfera, que imposava.
Els líders van parlar i anaven exposant les seves idees per acabar amb aquella bogeria de món.
En Lom va parlar quan en Gerom va presentar-lo als líders. Aquests desprès de fer-li preguntes, varen demanar-li la seva opinió sobre el tema, necessitaven idees noves, saba nova, per portar a terme alguna cosa de profit.
Davant la sorpresa de tots, va dir que l'única cosa que se li acudia era boicotejar els centres de programació de rentats de cervell, destruir tota la infraestructura que es tenien muntada per convertir-los en esclaus totalment anul·lats com a persones. Si aconseguien acabar em tot això, als afortunats se'ls hauria acabat la sort, i ells podrien començar a viure.
Aquella era la única sortida que ell hi veia. El que no sabia, era em quins medis comptaven, i fins a quin punt podien accedir a aquells centres tan controlats.
Els líders, més aviat homes grans, es van alegrar de que una persona jove i desprogramada podes tenir un cap tan clar, ja que la majoria no acabaven de ser mai més normals.
Van decidir comptar amb ell per prendre decisions importants. En Gerom, que ja el coneixia d'abans, el va anar posant al dia de tots els medis i informacions em que comptaven.
Ell va accedir-hi agraït, però una de les seves primeres propostes va ser anar a rescatar L'Elna i els altres. La tasca va ser difícil i arriscada, però van aconseguir-ho.
Més tard, ja es van posar en acció, per portar a terme els seus plans d'alliberació.
Els líders més vells, encara recordaven llocs on podien aconseguir productes per fer explosius, per si de cas els necessitaven per defensar-se. Els costava recordar com es feien, però amb paciència, sentit comú i l'ajut de ments privilegiades com les d'en Gerom, en Lom i algun altre, van fer grans avanços. Tot i em això, van passar mesos i mesos fins que no van aconseguir organitzar un simulacre d'atac al centre d'operacions. No podien corre riscos, tenien que encertar-la a la primera, no i haurien segones oportunitats. Van repassar les seves actuacions una vegada i un altre, fins que es van decidir a portar-ho a terme. Tot i la precisió i bona planificació que portaven, molts van deixar-hi la vida, però van aconseguir-ho.
Primer de tot es van haver d'assegurar de que els afortunats fins a les hores, no es revifessin i aconseguissin tornar a agafar el poder. No van estar-ne del tot segurs, fins que van veure que alguns, es sotmetien a ells per salvar la vida, però la gran majoria, no poden suportar la derrota i tement que els hi fessin el mateix que els havien fet a ells, van optar pel suïcidi col·lectiu.
Va ser dur portar a terme la reforma. Van intentar desprogramar als alienats, però la majoria ja eren irreversibles. Van condicionar centres on en tenien cura. Van deslliurar els nens, portant-los a una espècie d'escoles on rebien totes les atencions que creien convenients, perquè esdevinguessin adults de profit. Les mares que encara estaven em els seus fills, varen quedar-se amb ells i també van ajudar amb els orfes. Algunes parelles joves encara van poder retrobar-se, començar vides em comú.
Poc a poc van començar a formar-se famílies noves, i tot va anar seguint l'engranatge, lent però correcte.
En Gerom va trobar la seva dona, mai va poder desprogramar-la, encara que estava satisfet de tenir-ne cura. Es va afillar nens sense mirar si eren de granja o fills dels antics afortunats, ara tots eren iguals.
En Lom i l'Elna varen fer la seva pròpia família, l'Ina es va quedar amb ells. En Lom li agradava fantasiejar, pensant que devia de ser la seva mare. I ella encara que sabia que no ho era, dons era molt més jove del que aparentava, se sentia com si ho fos, i gaudia dels nets com qualsevol àvia.
Va ser dificultós anar desfent aquell cabdell tan embullat que els havien deixat, però la felicitat de ser lliures, de veure com creixien els seus fills, em l'esperança de que les generacions futures viurien cada cop millor, ja se'n ocuparien ells de que no oblidessin aquell infern que havien viscut els seus avantpassats, per no tornar a caure mai més en una aberració com aquella. Només això, els era suficient per tenir forces per tirar endavant.
En Lom que feia de professor, li agradava guaitar com jugaven els nens, i observant reaccions típiques de infants, notava com se li posava la pell de gallina, rumiant tot sovint, que qui els assegurava que en algun moment de la historia futura podes repetir-se altre vegada aquella aberració? Segurament l'havien marcat totes aquelles males experiències, però qui sap?