Futur imperfecte -7-

Un relat de: Naiade

Capítol VII

Cada vegada els era més difícil als nostres protagonistes, mantenir l'actitud del que no eren i la paciència se'ls estava acabant, però no tenien altre remei que esperar i aguantar.
La Berta, la mestressa, ara estava encapritxada d'un altre servent acabat d'arribar, però com que guardava un bon record d'en Lom, sempre li tenia algun detall. Un matí va dir-li que el necessitava de xofer, volia anar a passar el dia amb el nou, va fer preparar un picnic, i van dirigir-se cap a la muntanya.
En Lom no es perdia detall, tot l'interessava, tot el que veia li semblava conegut.
La mestressa el va fer aturar en una clariana del bosc, va sortir amb el seu caprici tot dient-li a en Lom que li deixava una mica de menjar i beure, que podia donar una volta, però que no s'allunyes gaire del cotxe, es podia perdre, i quan ella volgués tornar a casa, no volia començar a buscar-lo.
Aprofita la llibertat que et dono, va dir-li amb una rialla sorneguera que per poc espatlla l'actitud passiva que s'esforçava per mantenir en Lom.
Poc podia esperar-se el que va esdevenir.
Un cop sol, va respirar fondo i per primer cop es va sentir una mica feliç. Allò si que era un bon regal, era el que més s'acostava a la llibertat, del que mai havia experimentat, encara que fos per poca estona.
Primer va anar poc a poc, amb por de perdre's, desprès, va començar a caminar, sense pensar. Un impuls eufòric el feia avançar cada cop més ràpid. Es va aturar sota uns arbres olorant l'aroma a bosc que el duia a recordar haver estat en algun lloc similar. Somreia com un nen que feia una trapelleria, per un instant es va sentir infant, perseguint ocells i papallones, collint pedres que llençava lluny.
Va sentir una fressa, i va trobar una font que vessava reguerons d'aigua, en va beure, era bona i fresca. Va seguir el curs de l'aigua que tirava cap avall, veient que donava a un riu, va entrar-hi i es va mullar, gaudint d'aquell moment. Sense adonar-se'n, va anar avançant, posseït per l'eufòria de la llibertat. Quan de sobte, va sentir veus infantils, rialles, i algú que els deia:
-ben nets
-ben nets
-numero dos no t'allunyis del grup.
Instintivament es va amagar i poc a poc, sense fer soroll, va anar acostant-se al lloc d'on venien les veus. Com un remat de criatures va aparèixer davant dels seus ulls, provocant-li un fort impacte. Es va asseure, recolzant l'esquena darrera una roca, per no caure i va tancar els ulls, com si volgués fugir del que sentia, la respiració se li anava descompensant i el cap enterbolint.
Per un moment va estar apunt d'aixecar-se i anar cap el grup, pensant que era un d'ells, sabent que al arribar sentiria una forta fuetejada del vigilant, per haver sortit de l'àrea permesa.
- Numero vint passa al davant de tot, ja saps que al arribar no pots entrar al menjador, avui t'has portat malament.
De sobte, una forta sotragada el va deixar estabornit, evitant que fes el disbarat de deixar-se veure.
L'havien vist un grup de no alineats lliures, que vivien com podien, com a prehistòrics, però recordant perfectament tot el que havia passat. Van portar-lo rapida i sigil·losament dins una cova.


Comentaris

  • Bonhomia | 20-04-2007 | Valoració: 10

    Sembla que en Lom comença a veure la llum, o almenys en té l'oportunitat, encara que en anteriors capítols ja n'ha tingut revel.lacions. Segueixo pensant que aquesta novel.la guarda un cert realisme. No sé, m'imagino que tu, a l'escriure, t'inspires en coses de la realitat. La sensació alliberadora que té en Lom al ser al bosc em recorda instants que tinc jo, que a vegades s'allarguen força, de retorn a l'autenticitat de l'ésser, cosa que no pot ser sempre perque la realitat més artificial ho fa borrós.
    Tens raó, les ànimes no neixen contaminades, però jo crec que, o es fan absents, o es deixen enganyar.
    Del que dius sobre que la perfecció de l'amor no existeix o acabaria avorrint-nos, potser és cert, suposo que perque no som màquines programades.
    Si puc agafaré el tren i em passaré per la parada.

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com