Futur imperfecte-4-

Capitol IV

Sabem, va continuar en Gerom, que pels més afortunats, el món es fàcil i podríem dir que feliç, encara que això últim crec que no ho han aconseguit, perquè tampoc els hi veig tant de feliços. Això si, viuen en grans cases amb totes les comoditats, i no els manca cap caprici.
S'estilen les famílies amb fills, els eduquen perquè continuïn la mateixa tasca que ara fan ells. De petits, encara son tractables, però de grans van degenerant, no tenen moral en quan a relacions, tothom es lliure de fer el que vol i em qui vol. El que si que hi ha, son unes normes bàsiques de convivència. Un gran rigor en guardar les aparences. Volen que sigui dit que el seu món es perfecte.
Crec Lom, que ja tens coneixement. de les granges on cultiven, crien i evolucionen els seus aliments. Gracies a les immillorables tècniques bromatològiques i a una alimentació personalitzada que els dona tot el que cada un necessita, no estan mai malalts. Si algú, a pesar de tot, emmalalteix, ràpidament es passat al nostre món, ja que això si que es considerat una tara. Es diferent si tenen algun accident, això ja no esta mal vist, disposen de tota classe de mètodes de traumatologia i una cirurgia molt avançada, eficaç i de ràpida curació.
Tenen tota mena d'activitats d'oci, viatges a velocitats de vertigen, també es poden desplaçar a altres planetes. Diuen que hi ha estacions espacials on disposen dels "espaimovils", vehicles de tecnologia molt avançada, utilitzats per fer trasllats per l'espai, diuen que inclús es desplacen a traves dels forats de cuc, que son túnels espacials, de distancies inimaginables per nosaltres, que els porten allà on volen anar a més velocitat que la de la llum.
De vells no en veuràs cap, a una certa edat, per cert bastant llarga, ja que disposen de mètodes per mantenir-se més joves durant molt de temps, poden retirar-se a una "granja asil", on se'n te cura fins la mort, o be demanar l'eutanàsia que es totalment legal.
Fins aquí, es tot el que sabem d'aquest món.
En quant a nosaltres, els servents, també tenim categories segons les nostres aptituds. Encara que ens consideren inferiors, ens toleren bastant be, ja que a pesar de ser dominats, som un eslavó més desenvolupat que els altres que acaben a les granges.
El que no saben, ni han de saber mai, es que uns quants estem recuperats, pensem i raonem. En el moment en que en tinguessin coneixement, estaríem sentenciats a mort.
En Lom no es perdia detall, però cada vegada anava tenint més flaixos terribles que el turmentaven.
En Gerom va interrompre la seva explicació en adonar-se de l'aspecte desmillorat d'en Lom, que va anar quedant blanc, i la suor, regalimava pel seu cos.
El van estirar sobre una espècie de jaç i van donar-li una beguda forta "l'ambrosia" que mai havia provat, però en pocs moments va recuperar-lo.
En Gerom va preguntar-li que l'havia dut a aquella mena de defalliment, carregat d'angúnia.
En Lom va descriure els seus somnis habituals a una granja de nens, plors, pallisses, càstigs, cares que no li eren desconegudes, però per molt que s'hi esforçava, no aconseguia saber qui eren i de on venia tot plegat. Cada vegada les imatges se li presentaven més reals, més viscudes. Fins arribar al punt que no sabia en quina realitat vivia i l'angoixa s'apoderava de ell. Es preguntava si tan sols eren malsons o potser la ment li jugava males passades. Tenia por i curiositat al mateix temps.
L'Elna ,va dir que ja era hora de tornar a casa. En Lom necessitava descansar i assimilar tot el que havia sentit. Ja podrien tornar-se a reunir més endavant i continuar. Tampoc era bo fer reunions tan llargues, no fos cas que algú els trobes a faltar.