Fusell ametralladora Olot V

Un relat de: Xavier Valeri

Al final de la Guerra Civil hi havia molts fusells sense pany. La causa era que en les retirades a córre cuita els soldats llençaven el fusell per córrer més i perquè si eren capturats sense armes tenien més possibilitats de sobreviure. Abans de llançar el fusell li treien el pany perquè no el fessin servir contra ells.

La major part dels fusells eren "Màuser 98" de l'antic exèrcit espanyol. Val a dir que una tercera part dels fusells de la República eren Màusers, de les casernes capturades a l'inici de la guerra i dels arsenals que es varen quedar amb el govern legal; una altra tercera part eren "Mosin" provinents de la URSS, i una última tercera part provenia de diferents orígens.

Pel que fa als fusells feixistes, quasi tots eren "Màuser". Per això , segon Balat, la indústria Fontbernat en els darrers temps de la guerra va alternar la fabricació del "Labora· amb la de panys per arranjar els fusells recuperats en els contratacs.

L'activitat de la fàbrica d'armes d'Olot va durar fins a l'entrada de les forces feixistes i dels mercenaris berebers el 7 de febrer del 1939. Cap dels treballadors a excepció dels creador del "Labora", que fou detingut uns dies va patir represàlies. Segons Balat, tots els empleata van rebre un salconduit de les FET i les JONS.

Balat em va assenyalar qye els cartutxs del 9 llarg qye necessitava el "Labora" s'elaboraven a la fàbrica Arturo&Simóm. Les necessitats del conflicte van fer que la Comissió d'Indústries de Guerra estipulés l'adaptació de la cadena de muntatge de bombetes a cartutxs. A diferènciea de la fàbrica d'armes, el l'elaboració de munició i treballaven moltes dones.


Cada vegada crec més que si el Govern de la República en comptes de llançar la insensata ofensiva de l'Ebre, hagués construït un mur defensiu a Catalunya. El nostre país hagués ressistit l'exèrcit feixista durant molts d'anys. Al final l'hauria ocupat la Whermacht però també hauria estat alliberat pels aliats. Crec que el govern de la República preferi desagnar l'exercit de la República abans que existís una possibilitat d'independència de Catalunya. És una opinió personal sense cap importància, però em sembla que no és descabellada.

Algú més opina igual ?

Comentaris

  • El que no fou possible...[Ofensiu]
    Alberich | 08-01-2009 | Valoració: 10

    Opino que tens molta raó amb el teu plantejament. En realitat l'estratègia anterior a la Batalla del Ebre en quan el dispositiu de defensa de València, amb una xarxa defensiva que en deien de XYZ, provocava un gran desgast als atacants amb un mínim cost per part dels defensors, que li va provocar moltes crítiques al General Franco, per la seva incapacitat estratègica, que impacientava els seus valedors. Si l'objectiu era allargar la guerra fins l'inevitable conflagració mundial, hauria estat millor seguir aquesta línia estratègica.
    De totes maneres, a misses dites l'anàlisi és més senzill. Aquella època la República precisava d'un bon cop d'efecte, potser esperant una reacció internacional, que no li va servir de res, doncs al setembre del 38 a Munich els van acabar de deixar a l'estacada.
    Jo crec que el plantejament estratègic, en general, de l'Exèrcit Popular va ser bastant erroni. Les costoses ofensives de distracció, com Brunete, Terol, i l'Ebre van suposar un desgast innecessari. La manera de plantejar una bona defensa, davant de forces mercenàries, i ben entrenades, era no jugant al seu terreny; un plantejament defensiu, abandonant terrenys indefensables, amb un suport a una guerrilla darrera les línies que fes la punyeta a la logística dels feixistes i una acurada i ben treballada defensa, hagués fet acabar els torrons als atacants.
    Per cert ja et deu constar que hi van haver contactes bilaterals entre la Generalitat i el Front Popular Francès, per establir una aliança catalano-francesa, que la diplomàcia internacional no va fer possible...
    Bé, tot això ja és història i els fets van portar a l'estat de coses d'ara.
    Un bon relat i una bona i ben documentada aportació a la petita història de la nostra guerra.
    Salutacions.
    Ramon

  • De petit jo anava cada dia als àpits pel carrer panyó....[Ofensiu]
    4punts | 08-01-2009 | Valoració: 10

    i mirava dins de fàbriques abandonades per la desparició del tèxtil. M'imaginava els telers sense parar igual que la fabrica a on treballava el meu pare.
    Un dia el meu pare em va explicar que Olot havia sigut un dels punts més importants en la fabricació d'armes en defensa de la república i m'assenyalà diferents fàbriques que ajudaven a la causa.
    A partir de llavors sempre més m'he imaginat un Olot diferent, l'Olot esquerrenós i revolucionari que tant difícil s'em fa d'entendre. Més aviat li trobo regust a reaccionari i conservador.
    No cal ser massa llestos per entendre que si totes les esquerres s'haguessin unit no hauriem perdut la batalla. Més trist és saber que l'estat espanyol és l'únic del món en el qual el feixisme no ha estat vençut sinò bescanviat i "assimilat".
    El nostre poble des de fa 300 anys es mereix ser lliure i tard o d'hora ho serà. No cal parlar-ne cal treballar-hi.
    Per altre cantó, m'encanta la història i disfrut amb el ciclisme com a praxis. I últimament disfruto llegint textos teus. I com que entens tants, en tinc per estona.Gràcies per tot i sobretot no t'estiguis de continuar cardant textos. JEJEJEJEJE!!!!
    A prop teu,
    lluís

  • Jo en vaig trobar un [Ofensiu]
    Màndalf | 15-06-2005

    de Mauser a sota la teulada de casa quan era petit. És veritat, no tenia forroll. Sembla mentida l'encantat que em va deixar una arma tan mortífera. L'atracció que genera en un crio. Crec que el te el meu cosí.

    Respecte a la teva qüestió, o sé que dir-te. Potser sòc massa romàntic o innocent, prefereixo creure que van lluitar fins al final.

    Salut i fins una altra

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: