Fúria

Un relat terrible, esfereïdor. Quin gir final!!
Felicitats guanyador
Una abraçada

Un relat guanyador en el qual hi niua la por més paorosa de totes. La d'un mateix. Excel.lent!

Un relat guanyador en el qual hi niua la por més paorosa de totes. La d'un mateix. Excel.lent!

Benvolgut/uda relataire:

Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de gener, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

de la por a un mateix que no sap reconèixer fins que topa amb el mirall.

Una bona paràbola de la vida, un relat que fa reflexionar, no sols és la història que ens expliques, i com ens ho expliques, de meravella, si no el què ens expliques.

Bona feina xaval!

Ferran

Acostumat (malacostumat) a la teva obra poètica, que ja saps que admiro, i molt, aquest relat em proporciona un nou punt de referència de les teves qualitats com a escriptor. Genial i terrible. Queda a la memòria.

Felicitats,

En cinc paraules: Es-fe-re-ï-dor. Mentida: No tinc paraules. Genial.

La por més terrible és la que es té d'un mateix, de perdre el cap, la raó, el control. Quan els meus fills eran petits tenia un somni recurrent : m'oblidava el meu nadó en un armari, i passaven els dies i de cop recordava on era la criatura, o el que quedava d'ella. I era un somni terrible,UFFF.

Et deixa amb el cor glaçat!