FUM

Un relat de: Guiomar

Arriba amb un grup de joves a qui no els importa la seva edat ja madura. Finalment s’ha decidit i farà el curs d’estiu que tant desitjava. La ciutat, està plena de banderes, sembla ser que hi ha un partit molt important de futbol. Encara amb el record de la manifestació del dissabte contra les retallades a la nostra identitat i als nostres drets, comprova que està en un altre món. Hi ha un munt de locals habilitats per veure el futbol, qualsevol lloc és bo per gaudir del què sembla ser el partit de l’any. Els crits la fan sortir al carrer. Un passeig nocturn i solitari per la ciutat buida li permetrà copsar la seva llibertat. Fa temps que se sent atrapada entre la realitat i el desig. Últimament viu envoltada d’una boira tan espessa que no li permet veure més enllà.
S’allunya, sense adonar-se’n fins una petita muntanya que domina la ciutat. Gaudeix de la seva solitud i sobretot de la seva independència. Des d’allà només veu les petites fileres de llums que fa una estona il•luminaven el seu camí. Un xic desil•lusionada, empren el camí de tornada que ara se li dibuixa fosc, i per un moment tornen les veus, els “aliens” semblen no voler abandonar-la mai. No hi ha ningú. Els qui sempre li han marcat el camí han quedat enrere. Aquella vida comença a esvair-se com la boira matinal que deixa sortir el sol. De cop i volta el terra tremola i uns crits ensordidors trenquen el silenci. La ciutat es converteix en una bola de foc, els petards de la victòria li fan senyals de fum, uns senyals que l’ajudaran a tornar al lloc que ha triat per recuperar la seva llibertat.

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-02-2016

    M'he sentit una mica com fent-te companyia en aquests moments de solitud i pau interior mentre la ciutat tremola pel que han fet un parell de dotzenes d'homes (una mica menys) amb una pilota.

  • Ánims![Ofensiu]
    Guiomar | 21-02-2016

    Els vostres comentaris em donen ànims, molts ànims! Moltes gràcies de veritat!

  • Estat d'ànim[Ofensiu]
    Edgar | 21-02-2016

    Una reflexió vital impresionant i nostàlgica. Molt bé.

  • SEMPRE EL FUTBOL![Ofensiu]

    Com ens fa pensar i sentir l'esport rei !! I tu ho relaciones amb un estat d'ànim i una evolució personal. Enhorabona!

  • Cert![Ofensiu]
    Guiomar | 21-02-2016

    Això del terratremol és totalment cert. Imagineu-vos a Santander i la final del campionat mundial de seleccions. Mai havia vist una cosa així. I toltalment cert també la sensació de solitud en una ciutat buida per un partit de futbol. Surrealisme total. Moltes gràcies pels comentaris

  • Futbol[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-02-2016 | Valoració: 10

    Encara que no vulguem, el futbol és el rei de les activitats. Ho marca tot i en tot moment. M'ha agradat això del terratrèmol quan acaba el partit. És una realitat que ens envolta i es molt difícil lluitar-hi. Una abraçada.

    Aleix

  • Fum en la vida[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2016

    Un bon relat, Guiomar, que ens porta a descubrir una mica la protagonista.

    Materile

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 20-02-2016

    Gràcies, m'agraden els teus comentaris!

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat profund i entenedor. M'agraden els teus pensaments

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

20 Relats

132 Comentaris

7940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!