Fum al cap

Un relat de: Cendra de flor

És un dia com qualsevol altre, em llevo pel matí, la canalla cap a l'escola i jo també. Fa uns quants dies que no dormo massa bé i em desperto molt cansada. Ara mateix m'entornaria cap al llit. Tinc el cap molt espès, sembla que hi tingui fum negre resultat de la crema de revistes, llibres o herba humida. O potser és boira, una boira d'aquella tant espessa que no hi veus res més a prop de la teva pròpia ombra. En aquests moments no sóc capaç de pensar. Arribo a la feina per inèrcia, com aquells burrets que tot i que porten els ulls tapats no es devien mai del camí per la quantitat de viatges i viatges que porten fets.
No puc recordar quants dies fa que porto posat el pilot automàtic fent el cor fort i resistint; negant-me a mi mateixa la realitat, perdent els papers, extraviant coses tant a casa com a la feina. Estic absent en pensaments cíclics i reiteratius, i en cada errada que cometo em trastoco una mica més. Cada cop dubto més de mi i com més recels tinc més m'enfonso. Vull sortir d'aquest forat i no puc. Hi ha moltes mans esteses cap a mi però em llisquen com si estiguessin untades d'oli. Sento el cruixit dels frens d'un cotxe davant meu.....és impossible, els meus ulls no donen crèdit a allò que veig. És una altra de les al·lucinacions que he sofert aquests últims dies?
És el meu marit i la meva companya de feina. Ara ho entenc tot. Com han pogut enganyar-me així? I em volien fer creure que m'ajudaven?
Continuo el camí feixugament. Voldria guardar aquesta imatge i poder-la repetir i repetir, impedir que fugis del meu cervell, estar-ne segur del tot, però ja començo a vacil·lar, la negra nit s'apodera de mi, no se res, no estic segura de res, ni tant sol se el meu nom.

Comentaris

  • et segueixo donant gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 28-06-2010 | Valoració: 10

    et comento aquest petit relat-reflexió... pr la qual jo també he passat i encara estic... espero que el fum es dispersi aviat....
    fins la propera
    joan

  • Fum al cap[Ofensiu]
    Marta | 09-12-2009

    Em quedo amb una frase significativa i, per a mi, molt i molt pròxima: "Hi ha moltes mans esteses cap a mi però em llisquen com si estiguessin untades d'oli."
    Crec que aquesta sensació l'hem pogut sentir tots en un moment o altre i, en aquest cas, està expressada amb les paraules justes.
    Et felicito!

  • Intensament ens expliques la[Ofensiu]
    Romy Ros | 09-12-2009 | Valoració: 10

    lliscada cap el forat negre de la depressió, i ho fas molt bé perque expliques sentiments que són autèntics. Per els que hem patit algun d'aquests trastorns ens resulta encoratjador saber que hi ha més gent que sap explicar amb paraules aquests sentiments d'angoixa. Gràcies per compartir aquest relat!

  • Excel·lent![Ofensiu]
    domi1 | 09-12-2009 | Valoració: 10

    Com que fa temps que no publiques he decidit de rellegir els teus relats, i no m'en puc estar de comentar aquest, el meu preferit, sens dubte.
    Quant tornaràs a publicar?

    Domi

  • molt intens[Ofensiu]
    isidre lluçà | 15-11-2009 | Valoració: 10

    curt i sentit relat, que t'acaba fent sentir els neguits de la protagonista, que amb tan poc d'espai, té el seu merit. Mol bé.

  • Tot un luxe llegir aquest relat[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Ha estat un plaer i l'he trobat entretingut i amè. Hi ha un puntet de tensió molt interessant. Gràcies per enviar-me l'enllaç!

    Salut i ànims!!!

    V

  • no voler baixar del tren[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-03-2009 | Valoració: 10

    aquest deambular en una boira espesa,
    o en un tunel , que al final es una cova;
    hi ha tanta gent amb el pilot automàtic,
    hi ha tanta cor que batega per inèrcia.

    Semblaria el passar per la vida,
    com en el tren de la bruixa,
    amb els ulls tancats i sense veure res
    de bo ni dolent...i no saber ni voler
    parar o baixar.

    Avet

  • Fum i boira[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-03-2009 | Valoració: 10

    Torno a passar per aquí en un dia tot just de boira... no tan espessa com per no veure-hi la pròpia ombra, és cert, però entre els tons grisos de l'ambient i la pluja que entela vidres i visió, el resultat és que no s'hi veu massa clar: resulta un bon entorn per rellegir el teu relat!
    En moments com aquest, resulta entenedor que a algú se li faci fosc en mig del dia...

    Has deixat escrit allà als meus "nans" escrits Amb pocs mots breus que, encara que mai has escrit nanorelats, t'agafen ganes de provar-ho: bé, si vols llegir-ne uns quants més, pots passar-te per Tots per cent i descobrir-ne un altre grapadet.

    T'envio una abraçada, confiant que no t'arribi massa humida per la pluja, sinó càlida,
    Unaquimera

  • Fum i patiment[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 29-03-2009 | Valoració: 10

    Primerament dir-te Cendra de flor que estic molt content que t'hages fixat en mi i en els meus relats, aquest l'havia fet fa algun temps i crec que formalment no està gaire bé però diu moltes coses i expressa molt bé el que sent el drogoaddicte, perquè m'he posat al seu cap.
    Bé Fum al cap és un conte on es veu el patiment d'una persona que és al límit de la seua vida amb una relació que fa aigües, el seu marit que la deixa o li fa el salt per una altra i ella que no sap si està al·lucinant o està vivint un somni un malson, és pel seu patiment que no està segura del que veu i es nota que ets una persona que ha sofert molt, que has viscut moltes coses, que el teu real lacanià, la teua part inefable o màgica et treballa al 100%, això cal que ho corregisques i que millor que el que fas o fa el personatge del conte, o tu mateixa, és a dir escriure, és una manera açò d'escriure d'omplir un buit que pot ser envaït d'una altra manera, és a dir, si no escrivim, per l'angunia, l'angoixa o el defalliment.
    Molt ben escrit i ja et dic, pel que escrius ets una persona que té molta vivència.
    M'acomiade de tu des de la meua ciutat del sud, València, esperant que arribe prompte la primavera i que deixe de ploure, ací estem dos dies amb la pluja per tot arreu, i ja és hora de que veiem una mica el sol, el sol de llum i el sol de les nostres vides i amb açò de la crisi sembla que trigarà una mica en eixir aquest simbòlic sol. Vinga una forta abraçada i fins una altra.

  • bojeria+misteri=realitat??[Ofensiu]
    cabrera | 29-03-2009 | Valoració: 10

    Estic encantat d'haver llegit aquest relat, i el trbo molt bé és la darrera part on es barreja la bojeria amb el misteri i on no es pot desvetllar la realitat

  • Senzillament fantàstic![Ofensiu]
    domi1 | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Ara feia dies que no em conectava i 'he trobat amb aquest interessant relat. M'ha agradat molt com aboradaves una situació tant complicada d'una manera tant senzilla.
    Domi

  • Un breu espai de temps[Ofensiu]
    brins | 20-03-2009 | Valoració: 10

    explicat amb encert de paraules.

    Has començat introduint-nos en una situació quotidiana i has acabat colpint-nos amb el sentiment de la protagonista.

    Et felicito. Benvinguda a RC

  • Fum al cap[Ofensiu]
    Cendra de flor | 17-03-2009

    En contesta a l'Anita he de dir que aquest relat encar que està escrit en primera persona no em va succeïr a mi, sinó que el vaig escriure després que una persona molt apreciada del meu entorn proper em digues aquesta frase "sembla que tingui fum al cap" per expressar-me en l'estat de profunda depressió que és trobava. Em va culpir molt tots els dubtes expressats per ella , i n'hi vaig afegir uns quants per fer la història més amena.
    Gràcies pels vostres comentaris. M'animen a continuar escrivint.
    Cendra de flor

  • El vent, amorosidor de les consciències [Ofensiu]
    Avet_blau | 17-03-2009 | Valoració: 10

    Com desprès de un dia clar i solei,
    pot aparèixer una boira pesada de plom;
    e instal·lar-se a viure,
    com un mal son.
    i sembles recordar enllà del temps,
    un sol taronja que acaronava,
    i que omplia d e llum;
    però el mateix lloc ara es color de cendra.

    Tot torna i tot s' en va,
    i el vent, amorosidor de les consciencies,
    retornarà la llum.

    Avet

  • fum al cap[Ofensiu]
    anita | 17-03-2009 | Valoració: 10

    Doncs tinc que expressar-te la meva satisfacció ja que he passat una estona mol agradable llegint-te
    Aquest relat que trobo que esta mol bé., no se si es un cas viscut per primera persona, si no es així la sabut plasmar acuradament, m'encanta no solament com las comentat si no el que dius.
    Et felicito cordialment i per mi tel valoro en un 10
    anna

  • Fum i foscor[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-03-2009 | Valoració: 10

    Per una d'aquelles casualitats de la pàgina he arribat fins al teu espai i he llegit aquest relat: realment, tal com dius en la introducció, la ment humana és ben complicada!

    Quan comences, parteixes d'una situació absolutament quotidiana, d'unes sensacions que segurament molts lectors podrien considerar seves. Conforme avança el text, es van personalitzant els aconteixements i es va enfosquin els pensaments: crec que ho has anat portant molt bé, el monòleg.
    El títol resulta molt adient!

    Ja que m'agrada el teu estil, tornaré a passar per aquí a llegir-te.

    Tot veient que encara no fa un mes des que vas publicar per primer cop, aprofito per donar-te la benvinguda a aquest espai de lletres: espero que en gaudeixis!

    T'envio també una abraçada per celebrar que t'he descobert com autor/a,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

210 Comentaris

33494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.