Fum a la ciutat

Al fons la ciutat segueix emboirada i la boira pudent s'escampa pels camps i pels sembrats i s'enfila cap a la muntanya. Des de fa molts dies que per l'asfalt no hi circula ningú. Si anessim a la ciutat veuríem que no hi ha ningú pels carrers i carrerons estrets
del nucli antic, que no hi ha ningú a la plaça major, ni al CAP esperant rebre la visita del metge, tampoc als parcs, sembla que la ciutat estigui deshabitada, però entrant a casa de l'Albert, un dels centenars de veïns del poble observem que hi ha tota la família a l'habitació filtrada, allí tancats perquè el fum no els faci mal i els enverini els pulmons provocant una mort
asfixiant, angoixosament feixuga i aterridora. El pare i la mare com una lloca protegeixen els seus fills més petits per tal que no surtin de la cambra especial que tenen totes les cases, menys els edificis públics com ara l'escola i l'Ajuntament per restricció de pressupostos per alarmes nicotíniques. Tots els habitants de la ciutat estan tancats a casa seva, concretament a la cambra filtrada, l'únic espai on es pot respirar un aire sense pol.lució provocada pels fums nicotínics i altres productes tòxics adherits.