Fugir de la caverna

Vull el cor del món a les mans per fer de la nit la vida
Perquè quan cau el cel mai no queda res dempeus
Vull el son dels vells i la veu del mar que no mor mai, que no acaba.
Només crec en la neu que es fon, en l’emoció salada
I la meva ment es perd en un pou de llum ple de foscor
Sense claus possibles, menjant-me els dies.