Fugir de la caverna

Un relat de: S.E.S.
Vull el cor del món a les mans per fer de la nit la vida
Perquè quan cau el cel mai no queda res dempeus
Vull el son dels vells i la veu del mar que no mor mai, que no acaba.
Només crec en la neu que es fon, en l’emoció salada
I la meva ment es perd en un pou de llum ple de foscor
Sense claus possibles, menjant-me els dies.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de S.E.S.

S.E.S.

4 Relats

0 Comentaris

407 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00