fugir de i a la meva realitat

Un relat de: nana_17


Avui necessito saltar d'un avió, córrer sense parar vora el mar, somiar amb els ulls ben oberts, cantar-li a una tempesta, sentir l'aire als cabells al galop d'un cavall, tancar-me a la cuina i oblidar el món durant hores, estirar-me al llit amb un tu i desconnectar de la resta de l'univers, anar al cinema i gaudir d'una altra realitat, tocar el piano i/o escriure sense pensar ni parar, anar amb canoa o escalar, escoltar el silenci o els trons a la llunyania, perdrem per la muntanya, caminar acompanyada, trobar sentit a un bon nombre de coses, estimar com ser estimar però sense egoisme, fer la feina quan toca, la seva respiració al compàs de la meva, hores de castells i diades, estones d'esplai amb nens/es i monitors/es, caminar contra corrent, buscar la felicitat, caminar per un camí escollit per l'atzar.

Em sento presonera dins el meu ambient, però tinc la clau de la meva presó i no em decideixo a obrir-la... tinc por i diria que no se de que però mentiria.

Em fa por perdre tot el que he aconseguit, però se que també ho puc perdre quedant-me aquí, no he començat mai de zero i lo desconegut és massa incert, voldria marxar el temps just i necessari per trobar-me i trobar sentit al que faig i faré.
Però encara que molts no ho creuen... hi ha massa coses que m'encadenen i no em deixen triar. Una carrera que encara no és a la bolonyesa però a la que em despisti m'hauran tacat, una butxaca que no sona i una família que li costarà entendre que ja no puc respirar, però que ho entendran, com els meus companys.
Ser que tornaré on sóc, però si no marxo aviat milers de coses deixaran de funcionar.

Desig de llibertat i d'equivocar-me jo sola, però equivocar-me dins la meva llibertat.

Comentaris

  • No marxis![Ofensiu]
    ORIOL | 31-05-2010 | Valoració: 10

    No marxis sense haver-t'ho pensat abans. Si decideixes marxar si et plau, espera'm. M'agradaria seguir-te fins a la teva darrera paraula. Si el món t'ofega, deixa't portar per qui t'ofereix la possiblitat de respirar. No fugis de la realitat que ens ha tocat viure. Seria un error. Però comparteix-la tot estimant-la.No marxis encara. Si ho fas, abans voldria que t'emportéssis les meves paraules:"Ânims i endavant, però espera'm que vinc amb tu!". Estic convençut que el millor està per arribar.
    Gràcies per fer-me somniar amb les teves paraules!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

71 Comentaris

43218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!