Cercador
FUGIDA
Un relat de: Anna Carrera i Lluís- Compartir:
Un matí ell va marxar,
a ella, la tristesa la va omplir
però sense dir res,
el camí incert va seguir.
Del seu cor brollava una cançó,
era una tonada trista,
no tenia cap ressò
ni tan sols melodia.
Ell no la podia sentir,
doncs era música callada
que no la gosava dir,
només es veia en la mirada.
Com dos pètals a cada costat,
els queia una gota de rosada,
poc a poc anava regalimant
mentre es perdia la dolça mirada.
De sobte es van obrir,
feia dos minuts encara hi era,
però de seguida es va dir:
qui sap quan el tornaré a veure.
Ell, des d'allà estant,
notava que alguna cosa passava;
tot i que estava molt distant
el seu cor amb ella estava.
Els sentiments no va mostrar,
només una imatge veié:
era ella, que sense pensar,
havia tornat d'allà on vingué.
a ella, la tristesa la va omplir
però sense dir res,
el camí incert va seguir.
Del seu cor brollava una cançó,
era una tonada trista,
no tenia cap ressò
ni tan sols melodia.
Ell no la podia sentir,
doncs era música callada
que no la gosava dir,
només es veia en la mirada.
Com dos pètals a cada costat,
els queia una gota de rosada,
poc a poc anava regalimant
mentre es perdia la dolça mirada.
De sobte es van obrir,
feia dos minuts encara hi era,
però de seguida es va dir:
qui sap quan el tornaré a veure.
Ell, des d'allà estant,
notava que alguna cosa passava;
tot i que estava molt distant
el seu cor amb ella estava.
Els sentiments no va mostrar,
només una imatge veié:
era ella, que sense pensar,
havia tornat d'allà on vingué.
l´Autor
21 Relats
36 Comentaris
11678 Lectures
Valoració de l'autor: 8.35
Biografia:
Sóc professora de secundària. Escriure és per a mi alliberar-me i endinsar-me en diversos móns que possiblement no seran mai reals. Somiar és la manera d'anar passant la vida, en una realitat paral·lela i lluitant per tal que en algun moment, encara que sigui per pocs minuts, esdevingui real.Moltes gràcies pel suport de tothom qui m'envolta i per animar-me a continuar escrivint.