Fugida! Substantiu, FEMENÍ

Un relat de: Àlex Vidal Vidal
Bleixa amb la boca seca i sua amb la pell xopa. Gota, front, nas i llavis: gust de sal… La foscor ho envolta tot en una nit humida d’estiu. Corre, respira, s’ofega en l’esforç titànic d’avançar un metre més. Tem el soroll de les passes que la segueixen, precisos i insistents en la seva persecució i pensa que ella no mereix això, que quan va començar a caminar era de dia i el sol brillava amb intensitat.

Ara és de nit i corre amb tota la seva força, la poca que li queda perquè les cames ja li diuen prou. Està tan cansada que fins i tot ha vomitat però ha decidit no parar, no parar mai, ha de fugir cap a la nit. Dos mussols udolen en la foscor del no res. Són els únics éssers vius que ha detectat des que va començar la fugida, la cursa cap a la llibertat o la mort. No hi ha amics. No hi ha suport. És ben sola però ha de ser forta en el camí tortuós.

El cor li batega amb tanta violència que li farà esclatar el pit esquerra, els esbarzers li fuetegen les cames i les esgarrapades li couen, però això no és res comparat amb el que li pot passar si l’atrapa el monstre, la bèstia, a la qual ja sent grunyir al darrere. Corre, petita, corre, no et rendeixis, la sortida és tan a prop…

Veu un llum a cinquanta metres i s’hi agafa com el nàufrag a la fusta, quaranta metres i l’alenada de l’animal a la seva oïda, trenta ja, corre una mica més, vint, deu metres i nota una grapa a l’esquena, un colp d’una força brutal mentre assoleix el graó i s’introdueix a la comissaría. La bèstia s’atura i Sònia respira.
Manuel, el seu marit, desapareix dins la nit. Avui és el seu aniversari de noces però ella, en canvi, ha decidit començar de nou.

Comentaris

  • 3 -1 -2 -4[Ofensiu]
    Pau Mora | 07-12-2011

    Com a comentari que ningú m'ha demanat, trobo que els dos primers paràgrafs hauríen d'anar després del tercer.

  • Aleix de Ferrater | 30-11-2011 | Valoració: 10

    Relat fantàstic per a definir la por. Me n'has fet passar i crec que el lector també en passarà. Et poses perfectament dins la pell de la protagonista i felicito la seva força. Relat breu però intens, colpidor i punyent, amb un vocabulari molt ric, ple de frases curtes que fan posar el cor a cent per hora. Repeteixo, fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

  • Expressiu i colpidor[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-11-2011 | Valoració: 10

    He arribat avui fins el teu espai per casualitat, una casualitat d’aquelles tan típiques en aquest espai literari.
    Un cop aquí, he decidit llegir el teu darrer publicat atreta pel seu títol.

    Ara he de dir-te que em resulta colpidor, molt expressiu malgrat la seva brevetat... o precisament per ella mateixa.
    Demostres tenir una bona capacitat d’expressió amb pocs mots.

    Crec que m’agradarà tornar a passar i llegir altres creacions teves, a veure si sempre utilitzes aquest estil tan concís o vas variant... Després d’aquesta mostra, penso que resultarà interessant llegir-te!

    De moment, però, t’envio una primera abraçada, per tal de celebrar que avui t’he descobert com autor... i per donar-te la benvinguda, si encara sóc a temps,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Àlex Vidal Vidal

Àlex Vidal Vidal

14 Relats

40 Comentaris

16663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
He arribat a un punt en què vull fer allò que em ve de gust.
I el fet és que em ve de gust escriure, expressar i compartir.

Pots visitar el meu bloc, on també trobaràs tots els meus relats, a més de crítiques literàries, alguna crònica de viatges i d'altres escrits:

http://alexvidal.blogspot.com/