Fruita negra

Va caure d'un arbre malson
als pulmons del pare.

I un deliri de cèl•lules
a l'aguait dins del coral,
amenaça mocadors i tardes
per a que torni a visitar-lo
i em somrigui.

Ell, no obstant,
distingeix la temperatura
que envolta la dama
de galtes blaves.

Un matí més, els astres
girant;
un matí la nostra nena
que dansa, mira, l'alegra.

I després?

Després vindrà una altra fruita
de mort
creixent a la salina.