Fruita del temps

Un relat de: llamp!
Tot és rutina en aquesta casa on s’amaga la fruïció
Dels arbres del pecat original en el palau d’orfebreria.
És una alegria rebre a casa la teva gran rebequeria,
Quan els dificultosos primers anys foren de fricció.

Ara tot ha canviat, és bonic saber del teu carisma.
Nosaltres que no oferim res més que un plat calent
I postres de fruita del temps, servits en plata d’argent,
Pel gaudi d’alimentar-se bé i fer salut amb tot el prisma.

Demà tornarà a bufar el vent, de llevant i de ponent.
Tu ja no seràs aquí i probablement t’enyorarem,
Tampoc sabem fins quan vindran altres florides.

En èpoques com aquesta la visita ha estat complaent.
Passaran els dies i dels arbres el seu fruit recollirem.
No cal dir que esperarem una visita, d’aquelles sentides.






Plàtera de pomes ( de Ramón Navarro Bonet ):


Photobucket

Comentaris

  • als teus peus[Ofensiu]
    Narcis08 | 25-09-2011 | Valoració: 10

    i als del sonet bellíssim que has confegit.

  • Molt bo![Ofensiu]
    brins | 19-06-2011 | Valoració: 10

    És un poema preciós, llamp, conté versos bellíssims que ens transporten a sensacions sublims. És molt mereixedor de ser el guanyador del repte. Felicitats!

    Moltes gràcies pel teu amable comentari al meu poema “SURARÉ” M’ha fet gràcia que m’hagis analitzat una oració sintàcticament; veig que t’agrada la sintaxi. A mi també m’ha agradat sempre, potser és la part de la gramàtica que més em diverteix; sempre dic que em recorda una obra de teatre on cada personatge (cada paraula) hi té el seu paper condicionat al dels altres actors (altres paraules)
    A l’ oració que em comentes, “ Si roques de mar colpejades pe rones mai no es capbussen” jo hi veig una oració Subordinada Adverbial Condicional que faria de Complement Circumstancial del verb principal (es capbussen). “colpejades per ones” formaria part del Subjecte, no del Predicat, perquè faria la funció de Complement de Nom (ens especifica quin tipus d’ones, com si ens diguessin les grans o les que tenen forats) El Predicat d’aquesta oració seria “suren fermes”, i el Predicat de l’oració Principal seria “mai no es capbussen” Tal i com tu dius, és una oració una mica complexa...

    Va ser un plaer poder conèixer-te personalment, Dani.

    Una abraçada,

    Pilar