Fructuosa fructosa (o l'hibiscus d'estiu)

L'Heràldica, una dona prou feliç de quaranta precisos anys, regentava una parafarmàcia que el pare li traspassà abans de morir un dia nou del nou faria nou anys.

Un dia hi entrà a comprar un home cepat i camacurt. L'ample de pit i a més pelut i amb el cap pelat lluent com el fang esmaltat la deixà bocabadada.

-Oh!- pensa- Quina fortalesa! Sembla un cranc que de ben segur no muda l'acuirassament.

-Bones, sóc Hibiscus Cardenal. M'agrada dir el meu nom. Voldria adquirir fructosa per als postres d'un piscolabis d'estiu.

La botiguera, en considerar-lo atractiu, estossegà neguitosa, s'aclarí la veu, el mirà amb les pupil·les liloses (lentilles molt naturals) i ell, mig atabalat comptant les monedes per pagar el producte a la que, pel seu gust, va trobar una dona preciosa, estilitzada com un bolígraf de punta fina, sentí un gran goig, una pressió guaridora a l'ànima que li arrencà un somriure inusitat gens rival dels que acostumava a prodigar, tan ben assajats (falset-falset-falset) a la majoria de la humanitat per tal de sobreviure.

Li faltaven nou cèntims. S'enrojolà.

-Sento vergonya, quin ridícul no estic fent!

L'Heràldica obrí el sobre i tragué una cullerada de la substància edulcorant. Agafà una tassa i l'hi diposità.

-Aquesta és, si fa no fa, la quantitat que no pots permetre't. Quan, d'aquí a una estona, prengui una infusió 'ajuvèdica', en dic així jo, del tema ayurvèdic, hehehe, pensaré en tu.

L'Hibiscus marxà reflexionant com havia estat capaç de, primer, presentar-se amb nom i cognom. I, segon, de mantenir-se dret sense trontollar davant aquella deessa.

-M'estic estupiditzant? No, ho he fet. Veure-la sense el filtre de l'aparador ha estat un regalàs. M'ho he rumiat massa dies, massa temps. Per fi he fet el pas.

Duia la compra bastant mal entatxonada en una de les nombroses butxaques dels shorts tipus Indiana Adventurer. Estirà els braços musculosos, de llargària un xic de follet. Agafà un estri d'una altra butxaca, el que ell anomenava 'pinces llamàntol', de plàstic resistent, incolores. Les emprava per prendre trossos de coca en les fleques o bombons en pastisseries. En tenia dues. Amb una llamàntol a cada mà els seus braços aconseguien l'extensió desitjada. Li feia molta gràcia moure'ls i veure'l d'aquella manera des de certa distància reafirmava que sí, que l'Hibiscus Cardenal tenia un aire de crustaci marí.

Va creure pertinent d'anar a liquidar el deute abans ella no begués les herbes estimulants. Va ser, doncs, volar a casa seva (un baix amb vistes a uns quants formiguers esponerosos d'un pati interior on, com un miracle, un hibiscus de flors virolades multicolors li abraçava el cor).

-Et vaig plantar un agost, sense saber si ho feia bé o malament. Has crescut, no t'he hagut de tractar amb res més que amb l'apreci d'un amic, les formigues et fan pessigolles en columnes, no t'envaeixen de cap més manera, si és un massatge! Jo, transportista abans de porcs...transPORCStista, m'agenollo davant teu i demano, per enèsim cop, infinit perdó per haver format part de l'holocaust, per haver-los conduït, a milers, a la casa de la mort. Com esgüellaven! Molts només tenien unes setmanes...

Va plorar a la terra de la planta. Les formigues van obrir un paraigües de joguina, de nina, i totes a sota.

-Ara duc, al camió, només logística, no il·lògica com abans.

L'Hibiscus davant l'hibiscus esclatà a cridar amb el terror i dolor dels sacrificats encomanat a cada cèl·lula per sempre. Adossat per sempre.

-Sort del gimnàs, et vas enfortir, peses i més peses per poder...no es pot...per poder, no pots...-es deia, respirant conscientment contra l'angoixa- et vas enfortir, però aquest pes t'esclafava la talla... Vas perdre mig metre. Com un escarment.

Quasi finada la tarda, quan va ser davant l'Heràldica, li duia un platet amb galetes casolanes.

-Contenen fructosa, la que no tens tu...Ah, els cèntims, té!

-Estic ben arreglada, amb clients com tu!

Rigueren.

-De fet, jo no uso fructosa, sinó xarop d'atzavara- ell aclarí. I afegí, gens vanitós, que havia fet un curset de nutrició sana i sostenible.

Ella restà meravellada.

Ell aprofità per espolsar timidesa i proposar:

-El contingut de la teva tassa, encara plena, observo -i va mirar-la fumejant al mostrador, al costat de la caixa- el duem a casa i reguem el cardenal estival. Les formigues faran festa grossa al sòl endolcit.

L'Heràldica ho veia perfectament, sense haver de cloure els ulls com...quant feia, que ho havia vist, que ja ho havia vist?

Tancà el negoci i ell li donà la mà, mentre les pinces-llamàntol feien sons poc percecptibles, aplaudiments.