FRISETA

FRISETA

Fa temps que dius que no és el moment, que és aviat,
i sempre em retreus el temor del que la gent dirà.

Pensa que només pronunciant la paraula: “futur”,
aquesta, ja esdevindrà d’immediat un mot del passat.

Ara doncs, que tu i jo som el present, vull dir-te ras i curt:
Estimem-nos aquí mateix, ara, i després... ja Déu dirà.

No em diguis per això friseta. Crec que no ens cal esperar.

És clar que amb besos i abraçades és suficient, de ben segur,
però hi ha quelcom més que reclama, que desitja no trigar:
Unir-nos físicament i fer del nostre acte, un projecte fecund.