Frígida

Tornava de matinada, després de massa alcohol. Sempre m'ha agradat caminar de nit, a l'estiu, quan l'aire és bo i no sues perquè sí. M'ho prenia amb calma i repassava els detalls del paisatge nocturn. Fins que la vaig veure a ella. Al lloc de sempre. M'havia acostumat a veure-la cada matí i cada vespre, al mateix lloc, a saludar-la amb la mirada... Era gairebé un objecte més.

Però aquella nit tot era diferent. Blanca i nua, estirada a la gespa... era irresistible. No podia apartar-ne la mirada mentre la trempera s'anava fent visible... estava nerviós, excitat, calent. Vaig mirar a banda i banda abans d'acostar-m'hi, estàvem sols. No va dir res quan va notar el meu alè al seu clatell, ni es va queixar quan amb la mà li repassava la vora dels pits... Després el mugró i un petó als llavis. La vaig tocar per tot arreu. No deia res. Era freda, però ferma, i es deixava fer. Jo em posava cada vegada més calent, però ella no es volia moure. Amb la mà al sexe, vaig veure que el tenia fred i sec. Però no esqueixava i jo no podia parar... Em vaig refregar per tot el seu cos i la vaig petonejar sense parar. Però no va moure ni un dit, no va dir res.

No va caldre. La seva bellesa, la nuesa, el sol fet de tocar-la... Em vaig córrer damunt la seva cara, de cop, sense tocar-me ni un sol cop. I vaig marxar, deixant la seva cara immòbil tacada de mi. Oblidant el marbre fred que m'ha donat el meu millor orgasme.

Ara la veig cada matí, enmig del parc, nua, amb la mateixa de pedra i la mateixa posició dels darrers cinquanta anys. I trempo. Haig de lluitar per no tornar-hi, per no acariciar aquells pits freds...